Manuel Puigvert Dausà: el polèmic exalcalde de Calella i guerriller carlista
Els primers arbres que es van plantar al passeig marítim van ser idea de Manuel Puigvert Dausà quan era alcalde de Calella. Una decisió que va prendre l’any 1894 i que no va agradar a la majoria de calellencs. Això demostra que era un personatge controvertit: per alguns, un home impredictible; però per d’altres, una figura destacada. Conegut com en “Soques”, va comandar nombroses partides insurgents carlistes i com a alcalde va ser acusat de malversació de fons públics
En el que tots coincideixen és que durant la seva vida va deixar una forta petjada a Calella, i per això, encara avui se’l recorda malgrat les polèmiques que va tenir.
El passeig Manuel Puigvert és l’obra més representativa que va fer l’exalcalde per Calella. (Foto: CalellaCOM)
Un home de fort lideratge
Manuel Puigvert, també conegut com en “Soques”, va néixer en el 1843 en una família humil. Va començar a guanyar-se la vida com a paleta, però aviat es va unir a les files carlistes per defensar l’ascens al tro de Carles VII. Puigvert era decidit, enèrgic i apassionat; va comandar partides insurgents i se li van concedir els rangs militars de coronel i brigadier.
Després de diferents campanyes militars, va tornar a Calella i es va proclamar alcalde de la ciutat en dues etapes: des del 1891 al 1897 i del 1899 a 1902. El seu estil de govern era el d’un cacic, ja que abusava de la seva autoritat. Tot i això, sabia organitzar grans concentracions d’obrers i els donava sovint suport, acollint-los al “Cafè de l’Ateneu”, en el carrer Església, del qual era propietari, i que alhora era la seu dels carlins.
Imatge d’en Soques durant la tercera guerra carlista
Popular i immers en escàndols
Malgrat era molt popular, Manuel Puigvert no va ser lliure d’escàndols durant el seu govern. Va ser acusat de malversació de fons públics per la seva mala gestió del pressupost municipal, especialment pel que fa a l’Hospital Sant Jaume, tot i que semblava ser molt generós amb els més necessitats.
L’any 1902, els diaris de l’època també el van criticar per les seves freqüents estades a Madrid, on en 15 dies arribava a gastar 1.500 pessetes -una quantitat suficient per comprar una casa en aquell moment- segons s’explica en el llibre “Personatges calellencs” del Grup Pa, Vi i Moltó.
En una ocasió, perquè se celebrés la Festa Major i la processó de Sant Quirze, va sembrar l’alarma d’un possible alçament carlista i es van disparar diversos trets. Amb això, es va impedir que la gent treballés el dia següent i es va poder celebrar la processó.
Tot i les polèmiques, entre el seu llegat hi consta la construcció d’una part del sistema de clavegueram de la ciutat i del passeig marítim, que es va batejar amb el seu nom l’any 1937, ja que va ser qui va reservar l’espai entre la platja i les vies del ferrocarril per plantar-hi arbres.
Perseguit per les autoritats en el 1906
De totes les seves aventures i batalles carlines, la darrera i més sonada va ser l’any 1906. Manuel Puigvert va partir a les muntanyes de Can Carreres amb una dotzena d’insurrectes. Això va generar gran enrenou a tota la comarca i les autoritats, entre ells la Guàrdia Civil, van fer escorcolls on van descobrir tot un arsenal d’armes al Cafè de l’Ateneu. Alguns dels insurrectes van ser empresonats, però en Soques va aconseguir fugar-se i tots els diaris titulaven preguntant-se on estaria. Ell es va retirar a Avinyonet, on finalment va morir el 1913.
Les seves restes es van portar a Calella 60 anys després de la seva mort