Jeroni Martorell i Terrats: el prolífic arquitecte i restaurador del patrimoni de Calella i Catalunya
L’arquitecte Jeroni Martorell Terrats és el responsable de molts dels edificis i elements arquitectònics que formen part del patrimoni històric de Calella. La barana del Passeig Manuel Puigvert, el Mercat Municipal, el Parc Dalmau i l’antic escorxador són obres que porten el seu nom. A més, també va ocupar-se de tasques més amagades, però igual d’importants, com l’asfaltat de molts carrers de la ciutat i la construcció de moltes façanes.
La seva tasca no només va destacar a Calella, sinó arreu de Catalunya i també de l’Estat. Va ser nomenat director del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i també arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública, implicat en la preservació i protecció d’edificis i monuments.
Arrels calellenques
Jeroni Martorell va néixer a Barcelona l’any 1876, però va viure durant llargues temporades a la casa familiar del carrer Francesc Bartrina i és una figura clau per entendre Calella tal i com la coneixem avui. De fet, va ser l’arquitecte municipal de la ciutat durant 26 anys.
La seva importància ha fet que fins i tot tingui una plaça a la ciutat amb el seu nom: la Plaça Jeroni Martorell.
La plaça Jeroni Martorell està davant de l’escola Freta. (Foto: CalellaCOM)
Un arquitecte i restaurador prolífic
L’arquitecte va obtenir el títol l’any 1903 i es va especialitzar en arquitectura clàssica i en estil romànic. Va construir també diferents edificis a altres punts del territori. A Sabadell, es va encarregar de la construcció de l’Escola Industrial i la Caixa d’Estalvis.
Però també ha tingut un paper rellevant per la seva tasca de restauració de molts edificis. La llista és llarga, com la Casa Granell de Lleida (1915); el Castell dels Comtes d’Empúries (1923); la Casa dels Canonges a Barcelona (1927), el portal de Centelles (1917-1928) o els Banys àrabs de Girona (1930).
Aquesta tasca va ser molt més important a partir del 1936, quan els efectes de la Guerra Civil Espanyola van deixar molts edificis en ruïnes. Així doncs, tenim les restauracions de l’Arc de Berà a Tarragona (1936); la Capella del Sant Crist a Mediona (1941) o, a Calella, la mateixa Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau (1940). En aquest darrer cas, una comissió de les primeres autoritats eclesiàstiques i civils li van demanar un informe per si eren aprofitables les ruïnes del temple, que finalment va ser aprovat pel Bisbe de Girona.
L’església es va veure molt afectada per un incendi provocat el 23 de juliol de 1936. (Foto: Llibre Compilació Històrica de Calella, Domènec Mir i Moragas)
Implicat en la preservació de l’art
Jeroni Martorell era un ferm defensor de la protecció de l’art i la cultura. Per aquest motiu, es va implicar tant en la restauració d’edificis i va col·laborar en moltes agrupacions i entitats participant en conferències i fent diverses activitats. Va ser president de la Secció d’Arquitectura del Centre Excursionista de Catalunya (1904-1919); membre de la Societat Cívica Ciutat Jardí (1914-1924); secretari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1907-1909) i vocal de la Junta de Museus de Barcelona (1912-1925).
També era acadèmic de la “Real Academia de San Fernando” i assessor tècnic de l’Associació Amics de la Ciutat de Barcelona , on va col·laborar en les obres de restauració del Monestir de Poblet.
En el llibre “Personatges calellencs”, del Grup Pa, Vi i Moltó; s’explica que Martorell era un home de presència delicada i veu apagada. A més, duia ulleres sense montures, cosa que resultava estrany per la gent de l’època.
Martorell va morir el 2 d’agost de 1951 a Barcelona sense deixar la seva passió per l’arquitectura, ja que es trobava restaurant les esglésies dels Sants Just i Pastor i la del Pi.