• Adrián Sánchez és un pintor calellenc que ve d’una família d’artistes. Com no podia ser d’altre manera, a ell també li apassiona l’art. Un dels seus quadres està exposat a la cafeteria La Xicra.

El calellenc Adrián Sánchez és un apassionat de la pintura. “Vinc d’una família que ens agrada l’art, en general, la meva tia és Doménica Sánchez, el meu pare feia escultura, de petit em vaig criar amb ells a l’estudi”, explica. Per ell, la pintura és expressar els sentiments. Per això, utilitza colors forts i traços gruixuts: “sempre he pensat que la millor manera de transmetre una emoció de forma visual és a través del color. Els colors ens transmeten segons quins estats d’ànim. Jo buscava transmetre a través del color i la textura el que sentia”.

No segueix cap corrent, però on se sent més còmode és en el retrat abstracte. Va haver una època en la que també va pintar paisatges, especialment durant els dies més convulsos del confinament, en el que el relaxava fer pintures més tranquil·les. No busca, però, que sigui estètic, sinó que el quadre estigui impregnat de la seva essència.

El seu Instagram és ple de la seva obra. Pràcticament tots els quadres mostren la seva predilecció pel retrat abstracte i els colors, però destaca un dibuix en blanc i negre molt realista: es tracta del seu fill, Mario. “No m’agrada fer retrats realistes. M’avorreix i hi ha gent amb moltíssim més talent que jo per això. Però en Mario és l’excepció”, comenta.

“Jo sóc una persona que si no hi ha emoció en el que faig no em val la pena”, afirma l’Adrián Sánchez. Per això, la seva obra reflecteix els seus sentiments en el moment de fer-la.

Durant pràcticament 10 anys va deixar la pintura per una tragèdia familiar. Tot i que sembli paradigmàtic, després de la mort del seu pare va tornar a fer servir els pinzells. “Al 2015, ho vaig reprendre perquè va morir el meu pare i vaig anar a recollir totes les seves escultures i tot el que tenia a l’estudi i em van tornar a entrar les ganes de fer art. Em vaig adonar que quan un ja no hi és l’únic que queda és el que ha fet”, diu Sánchez. Des d’aquest “clic” amb el món de la pintura, no l’ha tornat a deixar. També intenta dibuixar cada dia per tenir la mà ràpida, com aquell que entrena per baixar el temps en una marató.

També va haver un altre punt d’inflexió que el va fer reprendre la seva obra: un noi afroamericà de Nova York li va demanar permís per fer un article sobre ell a la seva web d’art. Al principi era tímid i li feia vergonya mostrar la seva obra, però va decidir tirar endavant.

Li agradaria dedicar-se professionalment a la pintura, però creu que econòmicament és inviable. De fet, la seva feina no té res a veure: treballa en la indústria alimentària, la qual va ser una feina essencial durant el confinament. Tot i així, té un patrocinador que li abasteix del material necessari.

A la recerca d’un estudi

Va muntar el seu estudi a casa seva, però en néixer el seu fill, es va haver de convertir en l’habitació del seu fill. Ara està buscant un local a Calella que pugui utilitzar com a estudi, però tot el que ha trobat té preus “aberrants”. Trobar el lloc ideal sempre és un objectiu, però no té pressa.

Té una obra exposada a la cafeteria La Xicra. També va tenir un quadre exposat a l’Ajuntament Vell, ja que va participar al concurs de pintura Humet-Saula i va sortir premiat. Era, tot just, el primer concurs al que es presentava i ho va fer per casualitat.

Un projecte amb artistes locals

L’Adrián Sánchez té entre mans un projecte juntament amb l’escola d’art Pigment i amb altres artistes locals de diverses disciplines. Quan ho estaven preparant, es va sorprendre de la quantitat d’artistes de qualitat que hi ha a la nostra zona. Tot i que estava previst per aquest estiu, la crisi del coronavirus se’l va endur per davant. Això no els ha desanimat, ho posaran en marxa un cop la situació millori. Es tracta de projectes d’art al carrer i activitats a l’aire lliure.