Pressupostos participatius a Calella
Un any més a Calella hi ha hagut la possibilitat de participar –i de decidir– a què es destinaven una certa quantitat de diners, en el que s’anomena procés de pressupostos participatius. Aquest any per un import de 125.000 €.
Un any més, tots els calellencs i calellenques estaven convidats a participar-hi. A més a més, per facilitar la votació, es podia fer telemàticament (per ordinador, vaja). Finalment, sembla que 1533 persones s’han decidit a votar. I pel que sé, han estat més que en passades edicions. Això està bé. La participació directa en la presa de decisions hauria de ser una pràctica habitual de la ciutadania. De fet, la part no tant positiva, és que aquest nombre és baix –molt baix– en relació al nombre total de persones que haurien pogut votar. En fi, no faré llenya d’aquest tema. Queda clar que quanta més participació, millor per aconseguir la legitimitat que tota votació ha de tenir.
El que voldria expressar és que ja no tinc tant clar que determinats temes apareguin com a parts elegibles d’aquests pressupostos. Ep! Que no estic dient que la que ha guanyat aquest any –com les dels altres anys–, no s’ho hagin merescut. Han estat les opcions més votades i, per tant, són totalment vàlides. La meva reflexió va en una altra línia.
Entenc que en els pressupostos participatius es decideix on es destinen una part dels diners que es dediquen a inversions del municipi. No són diners sobrants o que vinguin regalats per ningú. Són diners que formen part del pressupost ordinari de la ciutat. En tot cas, el govern, en el seu dia, va decidir que una part de les inversions les proposés la ciutadania i que seria aquesta mateixa la que decidiria la proposta guanyadora. Tot molt democràtic…, en aparença.
I dic en “aparença” perquè al capdavall aquest sistema té un defecte que ja es pot apreciar pels resultats dels darrers anys. Algunes inversions guanyadores es duen a terme. Alguna s’ha hagut de modificar perquè no estava del tot planificada i, a l’hora de dur-la a terme, no es podia fer com s’havia pensat. Però el problema es presenta amb les propostes que no guanyen. No s’executen mai. Es deixen en el llim de les inversions…, i és una pena, perquè algunes són interessants i pràctiques per la ciutat.
Amb tot, el què acabo de dir és només una part de la situació. La meva reflexió principal és que algunes inversions no s’haurien de presentar perquè haurien de formar part intrínseca de les inversions que l’equip de govern hauria de fer, sense que fes falta uns pressupostos participatius. Parlo sobretot per la que ha guanyat aquest 2020: la millora de voreres per reduir o eliminar dificultats en la mobilitat de la ciutadania. Arrengar voreres i carrers per fer una ciutat més accessible hauria de ser una pràctica habitual en l’acció de govern. De qualsevol govern. No s’hauria de deixar que fos a proposta d’un ciutadà (al qui felicito per haver estat prou hàbil per presentar-ho i guanyar, felicitats Miquel).
La mobilitat i l’accessibilitat dels espais públics hauria de formar part de la gestió ordinària i habitual de qui té en les seves mans prendre decisions sobre la ciutat. I em preocupa molt que no sigui així. Fa uns anys –a partir del 2000– es va iniciar una programa de millora de l’accessibilitat: espais com les places de l’Ajuntament i de l’Església, els carrers del nucli antic i un munt de voreres es van anar millorant, eliminant barreres arquitectòniques. Es va instal·lar l’ascensor de davant de la llar d’infants municipal, es van instal·lar semàfors, etc…, i tot això com a part de la planificació urbanística habitual de gestió municipal. Aquest és el camí. Deixar que això es faci a voluntat o no de la ciutadania em resulta preocupant. Vol dir això que des de l’Ajuntament i qui el governa no es preocupa per la mobilitat i l’eliminació de les barreres arquitectòniques dels ciutadans? Vol dir que hi ha ciutadans que es trobaran discriminats per viure en una ciutat que té barreres arquitectòniques? Espero de tot cor que aquesta no sigui la situació. Bé, estic segur que no ho és. Però ens caldria tenir la seguretat que cada any veurem en el pressupost d’inversions una partida destinada a aquesta tasca: fer de Calella una ciutat accessible i inclusiva per a totes les persones. I animo, sincerament, a l’actual equip de govern a persistir en aquesta política urbanística i, sobretot, social.
