FESTIMATGE: 20 anys de festival…
Sembla que el temps no passa gaire de pressa, però quan t’adones una mica veus com d’equivocat estàs. Aquest any 2025, es celebra el 20è Festival de la Imatge de Calella (FESTIMATGE). Han passat vint anys i el festival gaudeix d’una molt bona salut. I això és una notícia excel·lent. Segurament, en el dia de la presentació de l’edició d’enguany es varen fer referències als seus inicis, de com una idea es va anar concretant en un projecte i, finalment, en una realitat.
En aquest article no us explicaré com va començar tot, però sí que m’agradaria recordar alguns fets i fer memòria de persones que van passar -i en alguns casos, encara hi són-, en aquelles primeres edicions.
El primer que em ve al cap, és el dia en que va sorgir la idea: en Joaquim Sitjà, en Xavier Rigola i crec que també en Santiago Marré, es van atansar al despatx de l’alcaldia per a presentar els diversos certàmens de fotografia, cinema en format curtmetratge i de 9’5mm que l’entitat Foto-Film venia organitzant des de feia anys. Aquests certàmens tenien prestigi entre els afeccionats al món de la fotografia i el cinema. Eren diversos esdeveniments celebrats en moments diferents de l’any. La proposta que els vaig oferir va consistir en celebrar un sol festival que englobés tots els que feien i fer-ho durant tot un mes, el d’abril. La idea va ser ben acollida. Suposo que la van debatre en el sí de l’entitat i es va donar pas al projecte: finalment, el nom FESTIMATGE va ser l’identificador. D’aquí cap a l’organització de la primera edició. El repte ja estava en marxa!
I els inicis van estar carregats de reunions, visites, contactes, cerca d’espais, col·laboracions i patrocinadors. Molta feina, però amb l’entusiasme dels socis i col·laboradors de Foto-Film, tot avançava a bon ritme.
També voldria recordar a en Guillem Torné amb les seves propostes innovadores i, en més d’una ocasió, amb el seu propi segell, de cara a alguns elements del festival.
I en aquest punt, no puc estar-me de recordar la figura de l’Encarnació Soler (Premi Nacional de Cinematografia 1994, fundadora de l’Associació Cinema Rescat i col·laboradora amb diverses entitats vinculades al patrimoni audiovisual del nostre país), una persona dinàmica, amb un entusiasme altíssim pel nou format i les possibilitats que oferia. Una persona de qui recordo la seva bonhomia i disponibilitat en tot el que fos necessari per arribar a bon port amb aquesta nova aventura. La seva vitalitat era contagiosa i la seva professionalitat remarcable.
Algunes anècdotes dels primers anys.
A banda de la presentació que es feia a Calella, també durant uns anys es feia a la ciutat de Barcelona. L’objectiu era aconseguir que el Festival tingués ressò més enllà del nostre municipi.
En les primeres edicions es celebrava la “nit golfa”, que pretenia ser un contrapunt picant, transgressor i, perquè no, polèmic. Així, en la primera edició es va fer un passi de pel·lícules eròtiques de les primeries del s. XX (eròtiques i alguna cosa més, val a dir).
El format del 9’5mm que amb els anys anava deixant-se d’utilitzar, reunia una petita munió d’adeptes entusiastes, amb en Santiago Marré al capdavant, que gaudien de la trobada com a una veritable família. Eren persones que venien de diferents països i, tot i que parlaven llengües diferents, tenien un idioma en comú: el cinema en 9’5mm!
No voldria deixar de banda la dedicació en aquells primers anys d’en Joaquim Sitjà. Com a president de l’entitat estava per tot arreu, coordinant, contactant i anant de bòlit per tal que el festival fos un èxit. I amb ell, en Xavier Rigola o en Guillem Torner i tants i tants socis de Foto-Film. Sense ells, res hauria estat possible.
I acabo amb un comentari: aquesta edició és la vintena. No dubto que en vindran moltes més. I que seran un èxit i que durant el mes d’abril Calella serà la referència en el món dels festivals de la imatge (fotografia i cinema). Però caldrà innovar, estar atents als nous avenços tecnològics en aquest àmbit i caldrà anar trobant l’equilibri entre allò clàssic i el més modern. Estic segur que serà així.
Desitjo tot el millor per a Foto-Film Calella i els seus socis i amics i molta feina als organitzadors del nostre FESTIMATGE. Un esdeveniment que dona prestigi a la ciutat de Calella i la converteix, per uns dies, en la ciutat referència de la imatge i la fotografia.
Per molts i molts anys!!
