Els calellencs i calellenques “lluitem” avui en dia contra tot aquell que ens vol afegir un “cognom” al nom de la nostra ciutat. I tot i que la disputa ha tingut en els últims anys dos contrincants, Calella de Mar i Calella de la Costa, a més de ser habitual dir Calella del Maresme per diferenciar-la de Calella de Palafrugell, durant el segle XIX popularment s’anomenava Calella de la Selva. Calella compartia aquest afegitó amb l’actual Lloret de Mar, que en aquella època també es coneixia com Lloret de la Selva.

Aquest nom té un origen eclesiàstic. La nostra ciutat pertanyia al bisbat de Girona -a dia d’avui encara hi pertany- i, per tant, se la considerava més propera a la comarca de la Selva que no al Maresme. De fet, els canvis territorials s’han succeït al llarg de la història.

A més, anys enrere, durant el segle XVIII, a Calella es va formar un ofici d’hipoteques, l’antecedent del registre de la propietat, al qual també van demanar ser adscrits els ajuntaments de Blanes, Lloret i Tossa. Així, es constata que la vinculació de Calella amb la Selva ha sigut molt present. I tot i que a dia d’avui pot semblar molt estrany i allunyat ideològicament de la comarca gironina, l’any 2000 es va presentar al Parlament un informe per reorganitzar territorialment Catalunya. Aquest proposava la creació d’una nova comarca, la Selva Marítima -tot i que també es va proposar Marina de la Selva i Baixa Tordera-, que aniria de Calella fins a Tossa de Mar i arribaria fins a Sant Feliu de Buixalleu. El límit amb Calella es deu a la discontinuïtat geogràfica amb Sant Pol, ja que no estava urbanitzat i només ens uneix la carretera N-II.

El conseller de Governació i Administracions Públiques del moment, Joan Carretero, va presentar el projecte de nova organització a Calella l’any 2005, incorporant tots els municipis de l’Alt Maresme a aquesta nova comarca. Com és evident, la proposta es va quedar en un calaix i continuem formant part del Maresme, malgrat els municipis del nord de la comarca sovint compartim més semblances amb els més propers de la Selva, com Blanes, Lloret i Tossa, que amb els del Baix Maresme. El turisme com a motor econòmic és una de les principals similituds.

Antics noms dels municipis del Maresme

Un usuari de la xarxa social X -antic Twitter-, Aleix Pérez, ha publicat un fil que s’ha fet viral amb un mapa que mostra els noms dels municipis a finals del segle XIX. Algunes localitats no només han canviat la seva toponímia, sinó també la seva extensió; d’altres han desaparegut o s’han fusionat. El Maresme, de fet, és una de les comarques que ha patit més modificacions pel que fa al nom.

Alguns municipis prenien noms dels sants, especialment els que a dia d’avui se’ls coneix com de Mar i de Dalt o de Munt: Arenys de Mar s’anomenava Santa Maria d’Arenys i Arenys de Munt es coneixia com Sant Martí d’Arenys; Vilassar de Mar es deia popularment Sant Joan de Vilassar i Vilassar de Dalt s’anomenava Sant Genís de Vilassar; Premià de Mar es coneixia com Sant Cristòfol de Premià i Premià de Dalt s’anomenava Sant Pere de Premià.

També hi ha municipis amb noms compostos que han canviat: Cabrera de Mar es deia popularment Cabrera de Mataró i Sant Vicenç de Montalt es coneixia com Sant Vicenç de Llavaneres. En aquella època, a més, Hortsavinyà era un municipi independent que limitava amb Calella, enlloc de formar part de Tordera.