Renovar-se o morir
La moda és un conjunt de peces de vestir, adorns i complements basats en gustos, usos i costums que s’utilitza per una majoria durant un període de temps determinat i que marquen una tendència temporal cada vegada més curta.
Lipovetsky la definia com la recerca frenètica de la novetat, venerant el present, com a art i cultura.
Ha passat de moda portar ulleres de sol a tota hora, les faldilles, els talons, les mitges fines i comprar roba cara; les joies, els perfums, parlar de política, llegir el diari en paper i mirar la televisió.
Anar a esquiar (poques neu hi ha), passar-se el dia a la platja per quedar moreno i anar a la perruqueria cada dos per tres. Fregar-se les mans contínuament amb aquell gel de la pandèmia, dutxar-se dues vegades al dia, fer tres àpats diaris, la migdiada i fer règim.
Fumar, sortir de nit, anar de creuer i fer l’amor en silenci.
La moda passa ara més ràpid que mai; vivim en plena societat de consum i ens hi hem d’adaptar —no intentin pas anar-hi en contra—. Però també té la part bona, com tot: tot canvia més sovint.
Ara està de moda portar vambes, gorres i mitjons de colors. Les dessuadores, caputxes i els pantalons amb butxaques. Les ungles permanents i les celles tatuades. Està de moda portar el mòbil com una extensió més del cos i els auriculars també. La tecnologia arrasa.
Sortir a esmorzar, a fer el vermut, fer “tardeo” i no llevar-se gaire tard. Anar a comprar amb carretó i comprar roba barata per internet.
Anar a caminar, no pas a córrer, fer tai-txi i portar ulleres per veure-hi. Tenir un gestor, advocat, un bon dentista i prendre un paracetamol de bon matí.
Anar amb moto, patinet i amb crosses. Dir-li “bro” al teu col·lega i “biley” també. Mirar miniseries, beure Aperol, tenir mascotes i fins i tot passejar-les dins un cotxet amb un llaç al cap.
Està de moda no ser negatiu, i encara menys rancorós. Ara es porta ser positiu i, del dolent, treure’n el millor. Viure el moment, no fer plans, viure el present i no esperar a la jubilació per fer res.
Treballar, cotitzar, fer la declaració de la renta i pagar impostos sense queixar-se. Hisenda els seguirà acompanyant tota la vida i no s’equivoquen massa.
Compartir sentiments i moments bons i dolents, vivències i experiències, i aprendre que hi ha mil maneres de veure les coses. Ni millors ni pitjors, només diferents.
Un professor de filosofia que vaig tenir deia: “Si vas al teatre i no t’agrada l’obra, canvia de seient. Si segueix no agradant-te, agafa la porta i canvia d’obra.”
No s’esforcin per acabar un llibre que no els agrada, no cal. No segueixin res que no vulguin seguir.
Ara està de moda canviar sense por a qualsevol cosa. Buidar l’armari de tot allò que guardem per nostàlgia, però que no ens posarem mai més.
Guardar els records però no viure en ells.
De moment, només deixarem en “stand by” els canelons, els torrons, posar quatre moixernons als macarrons i poca cosa més, per si de cas la cuina experimental ens falla.
I, sobretot, tenir un “airfryer”. S’ha acabat l’olla de pressió, la papillota i cuinar al vapor.
