La Generalitat ha comprat dos habitatges de Calella que pertanyen a un fons immobiliari americà per destinar-los a lloguer assequible. Formen part d’un paquet de 743 immobles distribuïts per tot Catalunya que el govern català ha decidit adquirir per incorporar al parc d’habitatge públic, per un total de 72 milions d’euros.

Als pisos hi viuen famílies vulnerables que estaven emparades pel programa Reallotgem de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, després de patir un desnonament. Fins ara, aquestes famílies vulnerables pagaven un lloguer social adaptat al seu sou i la Generalitat pagava al fons Divarian la resta, fins a arribar a un lloguer de preu de mercat. Ara aquesta compra suposarà per a la Generalitat un estalvi anual de sis milions d’euros i les famílies pagaran un lloguer social directament a la Generalitat.

Al conjunt del Maresme són 22 els pisos que pertanyen a Divarian, la immobiliària nordamericana que es va quedar amb els actius tòxics del BBVA i que la Generalitat ha adquirit pel dret de tempteig i retracte. Divarian està controlat pel fons voltor Cerberus, un dels principals tenidors d’habitatge privat de Catalunya.

La compra d’aquests habitatges formen part del Pla del govern català d’assolir els 50 mil pisos assequibles que va prometre el president, Salvador Illa.

Crisi de l’habitatge

La crisi de l’habitatge s’enquista a tot el país i a Calella és ben present. L’oferta de pisos de lloguer ha baixat en picat després de l’aplicació del topall al preu, i molts s’han convertit a lloguer de temporada. Falta per veure si l’obligatorietat del registre pel lloguer de curta durada ajudarà a revertir la situació.

A la poca oferta se li sumen uns preus elevats; moltes famílies han de destinar més de la meitat del sou a pagar el pis, una situació insostenible. Aquestes condicions precàries fa que no deixi de créixer el nombre d’ajudes que es demanen pel pagament del lloguer. Comprar un habitatge tampoc és una opció atractiva, ja que els que tenen preus més baixos és degut a que estan ocupats.

Davant d’aquesta problemàtica, alguns partits proposen mesures. ERC demana que els habitatges buits que ja té la ciutat passin a ser de lloguer; i la CUP critica que el consistori mantingui el topall dels pisos turístics, reclamant que es redueixi aquest nombre per propiciar que passin a ser de lloguer residencal. L’Ajuntament, per la seva banda, ha demanat un estudi de viabilitat per a la construcció de pisos de lloguer social sobre l’Aldi.