No ets un pla B

De vegades, les coses no són. I per més que insisteixis, no passen. I amb això no et dic que et rendeixis a la primera o a la segona o que no busquis un altre camí, parlo de deixar anar quan tu ja t’adones que no és. Quan continuar insistint et fa minvar i et fa sentir una humiliació gegant que es filtra fins als ossos.

I tu te n’adones… Ho saps. Ja fa temps que ho notes, però mires cap a una altra banda i t’esforces a ser cada dia “millor” perquè aquella persona s’adoni del que es perd, però mai ho veu… I passen els dies i els mesos i el miracle no passa. Que per més que truquis a la porta, no l’obriran… Pensa per un moment, si l’obren perquè insisteixes fins a deixar-te les mans destrossades Per a què? Per pidolar? Per suplicar per alguna cosa que l’altra persona no vol donar-te?

Vols estar amb algú que no vol estar amb tu i et veu tan “de saldo” que t’usa quan s’avorreix o no té un pla millor? Vols ser un pla B?

I no és un tema d’orgull, és un tema de respecte per tu mateix/a. Podem forçar una altra persona que vulgui estar amb nosaltres? Creiem que insistint ens valorarà més? Si ens hi té, 24 hores els 7 dies i no ens veu…

Sigui el teu cap a la feina, un amic, una parella o un “gairebé alguna cosa” (això que està tan de moda perquè la gent està perduda i no es vol comprometre a res). Per on queda clar que no és, no insisteixis.

Respira fondo i fes les maletes. I no, no vagis cap a un altra meta, no de moment. Queda’t amb tu una estona llarga. Posa el focus a tu. Pensa en tu. En què t’ha dut a insistir i a creure que necessites algú en concret per estar bé. Truca a la teva porta i perdona’t per no haver-te adonat que estaves regatejant el teu valor. Hi ha un moment en el fet que insistir ens fa creure que valem menys, que si ens rebaixem igual encaixem al petit racó que ens han deixat altres persones a les seves vides…

Aquest és el moment de deixar-ho anar. El moment de canviar de camí. Si fa mal, no és per aquí. Si implica sentir-te menys, no és per aquí.

Tu ets el millor pla.
Un pla A meravellós.
No perdis el temps amb ningú que no ho sàpiga veure.
I no t’oblidis mai de recordar-ho tu.