I tu, què tries?

Mirem el món i veiem com és de terrible. Tragèdies, guerra, gana, violència… Fa fàstic realment.

I és que els que destrueixen fan molt de soroll.

Insulten, agredeixen, difonen mentides, amplifiquen el dolor i la por que provoquen a través de les xarxes. Ens recorden el poder i la capacitat de destrossar vides mentre respiren i no tenen problemes a trepitjar vides alienes.

I nosaltres hi caiem de quatre potes, ens empassem la seva campanya i ens posem de mal humor i mirem els altres amb recel.

No són els únics… Hi ha moltes persones que fan coses bones. El que passa és que callen. Els que realment aporten ho demostren amb els seus actes i no pas amb paraules.

I no només parlo de persones ficades en un laboratori durant mesos fins a trobar la clau per treure un medicament que salva vides…Parlo del que condueix amb prudència. De la persona que té cura de gent gran. Parlo de la mare que va passar aquesta nit pendent del seu fill amb febre i avui ha anat a treballar amb un cafè de més per suportar el dia. Parlo del recepcionista que ens rep amb un somriure amable i ens dóna el bon dia i amb això ens recorda que mereixem respecte.

No parlo només del bomber que s’arrisca i de la doctora que passa sis hores al quiròfan i subjecta un cor amb la mà perquè no deixi de bategar… Parlo de la caixera del súper al qual vaig sempre que sé que no té una vida fàcil i sempre és agradable i em pregunta com va tot. Parlo de qui et deixa el paraigües quan plou i del que està assajant una obra de teatre amb un missatge bonic que espera entusiasmar el món.

Del que canta en una cantonada i del que ho fa davant de 50.000 persones… Parlo del que escriu per explicar alguna història a aquest món que s’ensorra… Del paleta que està fent les obres de l’entrada del meu bloc de pisos i que cada vegada que necessito passar s’atura i ho fa amb bona cara, tot i que deu estar fart si ho fa amb tothom…

Parlo de la nena que comparteix el seu entrepà i de qui decideix aixecar-se del seient al metro perquè segui una persona gran.

Parlo de tu i de mi… De que avui, en algun moment, hauràs de triar entre el respecte o l’insult i decidiràs que et quedes amb la primera opció encara que la situació et tempti i vulguis fer un crit.

I ho faràs per respecte a tu mateix i al món que s’ensorra.

I això ens passarà a tots avui.

Haurem de decidir.

Es presentarà l’opció d’actuar des de la por i la ràbia o des del respecte.

Està a les nostres mans…

Podem ser dels que aporten i construeixen o dels que fan la campanya als que menteixen i difonen odi.

I és que els que fan les coses bé són més, el que passa és que no fan tant de soroll.

No ho necessiten. Els seus actes els defineixen i parlen per ells.

I nosaltres podem triar ara a quin costat ens posem. Si els fem el joc o no. Si construïm o destrossem.

I tu, què tries?