Llibertats amenaçades?

En el sistema democràtic participatiu, la seva màxima expressió es dona per la força dels vots i per les majories resultants, i amb els seus resultats es crea governança per a les seves societats. Aquesta manera de donar veu als ciutadans no és norma a les majories dels pobles, perquè també cal aclarir que hi ha tendències polítiques que es disfressen de democràtiques, fent servir ànsies alliberadores, però el seu objectiu final és propiciar governs absolutistes.

L’aval de ple dret per ser un estat democràtic és que hi hagi una carta magna avalada per la majoria en referèndum i que generi els dos pilars fonamentals, el legislatiu i el judicial, independents l’un de l’altre, i que en els temps establerts es faci la consulta participativa a tota la ciutadania per a relleus quan toqui, dels seus representants.

Iniciat a l’edat contemporània, amb la revolució francesa burgesa i que després ha anat cremant etapes socials a França, millor dit revolucionàries, transformant-se de la Primera República a la Cinquena fins al dia d’avui. Per aquest fet, va encetar la metxa d’inici d’una majoria de pobles, que han intentat establir sistemes democràtics amb repúbliques o monarquies parlamentàries, per aconseguir llibertats. No tots ho han aconseguit, derivant-se algunes en dictadures.

La nostra democràcia actual, per sorpresa de molts, ha estat la més duradora de la nostra història contemporània. Per això cal esmentar que la tornada a un sistema democràtic després de quaranta anys de dictadura ha estat gràcies a l’acord polític de llavors. Eminentment, va ser per estalviar-nos un possible risc d’una altra confrontació civil després de la mort del dictador, i també per no seguir amb les lleis fonamentals franquistes. Aquest procés es va dur a terme per la lluita dels moviments polítics, sindicalistes i una part de la societat civil, hereus d’unes llibertats perdudes i emmudides, però sempre presents en la nostra consciència ciutadana. En el moment de la famosa transició del 1978, amb la redacció de la carta magna, no varen excloure moviments polítics per participar en la nova vida política, com eren els responsables del cop d’estat a Espanya.

Les principals motivacions eren: recuperar la llibertat segrestada, integració, concòrdia, amnistia, entre d’altres, però forçats pel rerefons del domini de les estructures de l’estat per l’antic règim. Atès que la via pacificadora d’entesa triada, s’ha anat reconvertint aquestes estructures estatals democràticament. La visualització des de la perspectiva d’avui pot ser que no sigui ponderada o encertada, però sí ho ha estat pel seu resultat en pau fins avui.

Encara que el redactat estatutari d’un partit que entri en el joc democràtic, si el seu objectiu final, aconseguida la majoria parlamentària, és la dissolució de la democràcia participativa, i que el seu rerefons per la seva història sigui aquest, encara que no es pugui demostrar com a fet futurible, almenys cal alertar la ciutadania amb tota la insistència que faci falta.

Per això, exclusions polítiques toves com els cordons sanitaris, a més d’inútils, es poden revelar en contra dels seus promotors si ells no arriben amb els seus compromisos de govern, perquè així reafirmen l’excloent pel fet bàsic del retruc com a vot de protesta quan toqui. Un cas que ens pot servir de mostra es va donar a l’anterior mandat de la legislatura al Parlament de Catalunya per les forces polítiques independentistes, que varen redactar i signar un cordó sanitari al PSC i avui el tenim governant al Parlament de Catalunya, tot i que no era ni és sospitós de ser un partit antidemocràtic.

Avui és clar l’ascens a Europa de l’extrema dreta, fins i tot al nostre país. També als Estats Units i Argentina, entre d’altres, i cal analitzar el motiu del perquè d’aquest fenomen global, amb el seu tarannà emocional, fruit de les seves proclames populistes, i que, si arriben a la pràctica, serà un destí sense llibertats ni proteccions universals, a ben segur amb moltes més desigualtats. La clau com antídot podria ser saber-ne el motiu del seu creixement, voler i poder esmenar les causes. No fer-ho només beneficia els que es mobilitzen i esperen aconseguir la fallida del sistema democràtic.

No vulguem que la força s’imposi altra vegada a la paraula, als principis i als valors.