La llengua
Sempre he considerat que mai no s’ha de renyar, ni riure’s de qui escriu en la nostra llengua i ho fa amb faltes d’ortografia… Sí que també fa patir que la majoria d’aquestes persones no intentin millorar i anar disminuint els errors (a vegades “garrafals”) que van repetint dia si i dia també… Jo i molta gent (anava a dir tothom) que intentem escriure en català, segur que també en fem; aquell accent, aquell barbarisme, els canvis i modificacions gramaticals… No per això ens amaguem i deixem d’expressar-nos en la nostra llengua… La solució és anar-ne aprenent, sobretot amb la lectura d’autors amb segell de qualitat lingüista… Haver estat alumne d’una escola on “únicament” s’utilitzava el castellà i es penalitzava el català (sembla que encara hi ha gent que no es creu que això passes), crec doncs que aquest lamentable i repressiu fet històric, no és prou excusa per no continuar intentant, encara avui dia i amb el pes dels anys, corregir les faltes que, sense adonar-nos, anem fent habitualment…
És imprescindible seguir utilitzant la nostra llengua, amb el compromís d’intentar anar-ho fent cada dia millor… Deixo pels més entesos els comentaris sobre les declaracions de Villarejo…
La foto d’avui pertany a l’exposició de Foto-Film Calella “Catalunya per mil anys” (1989) i fa referència a la recuperació de la llengua mitjançant la “Nova Cançó”…