Jubilacions

Tema candent aquests darrers dies… Hi ha gent que el fet de deixar de treballar li produeix un trauma… D’altres ho estan esperant amb candeletes… La majoria, segons la meva opinió, volen deslligar-se de la vida del treball per enganxar-se a la vida per la vida… Passar de viure per guanyar-se la vida, a viure per gaudir de la vida… Cal ser valent i pensar que jubilació no vol dir asseure’s en un sofà, llegir el diari i capgirar la rutina de la vida familiar… O anar a observar i ser crítics amb els treballadors de les feines i obres municipals… Jubilar-se d’una obligació que després de dedicar-li 40 anys (o més) de la teva vida, treballant, t’ha ajudat a solucionat el “modus vivendi” particular i familiar (en els casos que així hagi estat) també vol dir agafar un nou ritme, més pacífic, més tranquil i gaudir d’aquella “feina” a la qual des de sempre t’hauria agradat dedicar-te… O de les teves aficions… Viatjar i fer esport (si pots), fotografiar, escriure (això és deformació personal), anar amb bicicleta, estudiar, llegir, visitar museus… Que tot és molt clàssic?… Doncs col·laboreu en alguna ONG, siguem més solidaris… Bé, per avui ja n’hi ha prou, que molt bona voluntat intentant animar a la resta de jubilats, quan també em cal pensar en mi mateix… Que prou falta em fa…

La foto d’avui pertany a un dels museus visitats en època de jubilació… Forma part del projecte fotogràfic “Diàlegs de Museu”…

Colo, dimecres 26-gener-2022