Els anys cinquanta XLV
En columnes anteriors hem fet menció del teatre i del cine, entreteniments, diguem-ne culturals. Preferits pels calellencs. Començarem pel teatre.
Hi havia dues sales i dues companyies molt bones. Abans de la guerra destacaven dues companyies plenes d’afeccionats a fer teatre. La del Casino (carrer Creus on hi va haver molts anys el sindicat dels pagesos) i la Pau Social que estava al carrer Bruguera (ara Residencia d’avis). Ho constatem perquè molts dels integrants d’aquestes dues companyies, acabada la contesa, varen passar a les companyies que comentarem. Teatre també en varen fer a l’escenari dels escolapis. Una classe de la planta baixa, gran, amb un escenari on es feien vetllades. Hi recordem de petits, per tant, abans dels cinquanta, uns pastorets interpretats únicament per nois (sense comentaris).
Interessant constatar l’origen de les dues sales. El nom de l’Orfeó ve d’haver estat el local on un cor l’Orfeó Calellenc, per la seva continuïtat va ampliar les activitats i per tal de tenir un local propi va adquirir uns terrenys al carrer Església cantonada Indústria. Per finançar les obres varen buscar donatius, emetre accions, i feren una hipoteca que anys a venir portaria complicacions. Les complicacions foren que durant la guerra amb el local ocupat pels revolucionaris, no es varen pagar les quotes de l’hipoteca i a l’any 1941 els arribà un avís d’embargament sinó pagaven el deute més interessos. Atès que actuaven sota el paraigües d’Ey D, el mateix delegat al conèixer el problema es brinda a pagar el deute i el local, passes a propietat de l’obra sindical de “Educación y Descanso”. En aquest local es va fer teatre de manera contínua cada diumenge d’hivern, canviant d’obra cada setmana, el qual diu molt de la dedicació i sacrifici dels actors. Destacarem obres com “El gran galeoto” el 1950, amb la participació d’Enric Borràs. Destacaven actors aficionats amb “moltes taules”, Joan Andreu, Eleonor Bayo, Lluisa Solana, Montserrat Constansó, la professional Laura Riera -no poden anomenar tots els que surten als programes-, sota la direcció de Josep Villaronga, omplien de públic fins que a partir de la meitat de la dècada quan resultava més barat anar al cine l’afluéncia va començar a minvar. De tant en tant es feien festivals, on sortien a cantar, ballar, recitar poesies, i acudits escenificats, etc. amb la presentació del simpàtic Josep Sabaté. L’obra clàssica per Tots Sants era “La vengança de don Mendo” amb molts participants i algun any es representa “Don Juan Tenorio”.
Cartell de l’obra “La Santa Virreina”, de l’any 1956
L’altre local on es feia teatre, era conegut per La Cultural i la companyia era Joventut Artística Benèfica, incorporada a l’Acció Catòlica. El local i tota la propietat que comprenia des del carrer Església fins a Bruguera tocant el carrer Calvo Sotelo (Animes), era dels escolapis. L’havien rebut de l’herència dels marquesos de Castellbell que al morir sense descendència especificava s’apliqués el valor de la propietat a dir misses per les seves ànimes. Així els escolapis a base de dir misses, se’n deia unes 12.500, varen ser els propietaris. Hi havia aquells anys, un cafè d’AC, el teatre, un pati amb arbres i arribant al carrer Bruguera el camp de bàsquet, del JACE, també d’AC. La bona relació dels capellans amb els escolapis feu que la congregació de les Escoles Pies, el cedís a l’AC per les seves activitats.
L’afluència de públic al teatre de la Cultural era molt bona amb espectadors pràcticament fixos. Es feien obres del moment, sota la revisió (censura) de Mn. Josep Masllovet i varen assolir molt èxits per la bona interpretació. Tampoc podem anomenar a tots els actors i actrius que esmenten els programes. Destacaven en Joan Cordón, Tomás Cusell, Joaquim Jané, Nuri Gay i Angelina Turà. La direcció a càrrec de Salvador Marlet. Vàren muntar l’obra Quo Vadis, que els va permetre representar-la per Setmana Santa, amb els cines tancats. Fou un èxit memorable. Igualment, va tenir un èxit espectacular, la presentació de Criminal de Guerra, de Joaquin Calvo Sotelo, amb l’assistència de l’autor. Tants encàrrecs d’entrades va obligar a demanar l’Ancora per representar-la. Per les festes de Nadal eren obligats els pastorets, l’obra L’Estel de Nazaret, amb molts participants. Amb un Satanàs excel·lent fet per Joaquim Noheres. Fins i tot el que escriu va sortir un parell d’anys a ballar de dimoni petit.
Va existir també l’unió de les dues companyies, amb el nom d’Amics de Teatre. Hi participaven actors no habituals per completar els personatges a representar, Recordem l’Antonio Mora i en Josep Mª Terricabres. Obres representades i d’exit, El gran Cardenal, la Santa Virreina, L’advocat del diable i l’auto sacramental muntat al Pati de l’Os, el Gran Teatro del Mundo de Calderón de la Barca. Era frase molt dita per lloar l’obra i la interpretació dir: l’han tret molt bé.
