Discursos semblants o diferents?
Des de fa alguns mesos, l’alcalde de Calella s’ha posat les “piles” per criticar un dels problemes que tenim els veïns de Calella: la delinqüència. Sobretot la que executen els delinqüents reincidents. No cal que digui que em sembla correcte que el nostre alcalde, la principal figura política de la ciutat, s’ocupi d’aquesta greu lacra. No és de rebut que hi hagi delinqüents que es dediquin a furtar i robar i que la justícia no els tanqui o els faci fora del país (en cas de ser estrangers. Independentment de la nacionalitat si són forans). Per què hem d’aguantar aquesta situació? Com és possible que el sistema judicial “protegeixi” al delinqüent enlloc de a la víctima? Aquesta situació no es pot acceptar de cap manera.
Per tant, el fons de la qüestió em sembla correcte. Ara bé, la cosa es posa més delicada quan parlem de les persones. Aclareixo que no tinc dades concretes sobre quants d’aquests delinqüents són “nacionals” i quants són forans, per bé que sembla que hi ha un grup prou significatiu d’aquests darrers. Si, a més, la seva situació jurídica és irregular, és a dir, no tenen els permisos i documentació adients per estar a Espanya, aleshores ja parlem d’un problema que té connotacions més complexes. Hem d’acceptar -com a país-, que hi hagi persones en situació irregular a nivell jurídic, robant i furtant i que la justícia no doni una resposta contundent? Sé perfectament que el nostre sistema judicial és molt “garantista” en relació als drets individuals de les persones, fins el punt que es considera millor que hi hagi un innocent a la presó que un culpable lliure al carrer (sarcasme). Però el cas és que estem en un país on acollim moltes persones migrants que ens arriben sense permisos de residència, ni contractes de treball i, sovint, sense documentació que acrediti qui són, l’edat que tenen i el país de procedència (i així es dificulta la seva expulsió del nostre país). Tot això, en un món tecnològicament potent, no hauria de ser un problema…, però ja sabem com funciona la policia i la justícia: poc eficients uns i lents els altres.
Tornant a Calella, el tema que defensa l’alcalde és just des de la perspectiva que aquest grup de persones no els volem tenir entre nosaltres. El problema no és tant d’on són, sinó del nombre de vegades que han estat detinguts i no han entrat a la presó o han estat expulsats. Aquest és el debat.
I, en canvi, el debat no hauria de ser si són nadius del país o migrants. Aquest, el que passa amb el nombre de migrants que hi ha a la ciutat, és una altra qüestió.
Per això considero que no es pot manipular el tema: una cosa és parlar de delinqüència i, l’altra, de les persones migrades que hi ha a la ciutat. Els que hi viuen de forma legal (amb papers) i els que no en tenen i, per tant, no són persones que puguin accedir a tots els drets i deures que tenim tots els ciutadans.
I en aquest debat no es pot dir que el que diu l’alcalde de Calella, és el mateix que el que diu la lideressa d’Aliança Catalana. Són matisos els que separen un discurs de l’altra. Una diu que els migrants són els que delinqueixen i que han de ser expulsats. Tal qual. L’alcalde de Calella diu que no vol delinqüents reincidents -siguin d’on siguin-. La diferència és clara.
I la solució passa perquè es canviïn les lleis i que aquestes tinguin en compte no només el tipus de delicte, sinó el fet de la reincidència. I, potser també, endurir les sancions per determinats delictes, com els furts, que sovint no tenen càstig per la naturalesa jurídica que els han donat, fent que en determinades quantitats de diners o per la cosa sostreta, pràcticament no hi hagi sanció, o aquesta sigui molt baixa. I ja no parlem del què passa quan el “lladre” es declara insolvent i no pot fer front al pagament de la sanció. No els passa pràcticament res. I un altre tema és la lentitud de la justícia espanyola. Resulta ridícul que es tardin, en ocasions, mesos per a fer un judici per casos de furts o petits robatoris. A veure, si la policia han enxampat els lladres en el moment de fer un furt o robatori, o els hi han trobat els objectes o diners robats o furtats…, tant difícil resulta fer un judici ràpid, amb les proves i testimonis definits i coneguts? Ah, i si l’excusa és que falten jutges…, doncs que en posin més, que nois i noies que estudien dret n’hi ha un munt!!
Acabo. I ho faig defensant el que el nostre alcalde pretén fer: acabar amb la multireincidència delictiva i no pas amb els migrants que, molts d’ells, viuen a la nostra ciutat de forma legal i amb una vida normal.
Un altre tema, diferent, seria parlar de quin és el nombre de migrants que una societat o una comunitat pot acceptar…, sense que aquesta, la receptora, perdi la seva identitat lingüística, cultural o de tradicions…, què és el que pot passar en uns anys a la nostra ciutat. Però això, amics, és un altre tema…
