Abril Teys i Tània Donaire, dues de les jugadores d’aquest nou equip, afirmen satisfetes que “cada cop s’aposta més pel futbol femení”
El Club de Futbol Calella estrena el primer equip sènior femení federat: “Donarem el màxim de nosaltres”
Les jugadores comencen els entrenaments amb l’objectiu d’aconseguir bons resultats en la primera temporada i construir un bon equip
L’Abril Teys, de 19 anys, i la Tània Donaire, de 30 anys, pioneres en el futbol femení federat a Calella
Abril Teys i Tània Donaire són dues de les jugadores que formen part del primer equip sènior femení del Club de Futbol Calella que jugarà en una competició federada. Les dues jugaven a l’equip de veteranes i han decidit unir-se al nou equip federat que tindrà a Josep Brun com a entrenador, satisfetes per l’aposta que està fent el club pel futbol femení i l’impacte que està tenint a la ciutat. Saben que aquesta lliga no serà un camí fàcil i que porta un major compromís al darrere, però continuaran treballant per donar el millor de si mateixes en aquesta temporada.
Formeu part del primer equip femení sènior federat del Club de Futbol Calella. Com valoreu aquesta nova aventura?
Tània Donaire: Bé, provarem una temporada a veure com funciona l’equip. Si va bé, continuarem endavant. Portàvem un any desitjant aquest projecte, ja que nosaltres dues formàvem part de l’equip de veteranes del Club Futbol Calella.
Com i quan us vau iniciar en el club calellenc?
T.D.: Jo vaig començar ara fa dos anys. Vaig veure una publicació al Facebook del club i vaig aprofitar l’oportunitat, m’hi vaig llençar de cap sense pensar-ho.
Abril Teys: Jo vaig començar l’any passat al setembre, coincidint amb l’inici del grau d’Arqueologia que estic cursant. Mai havia jugat a futbol professional perquè tampoc hi havia tants equips, però vaig trobar just un de la meva edat, justament aquí a Calella, i també vaig aprofitar l’oportunitat.
I com van ser les primeres sensacions quan vau començar jugant a Calella?
T.D.: Senzillament divertides i emocionants per a mi.
A.T.: Jo encantada. Crec que elles ja portaven dos anys a l’equip i aquest era el tercer. Vaig veure que totes tenien molt bon rotllo i ja començaven a dominar el futbol. Al principi, comptava que en ser un equip de veteranes sèniors aniria tranquil·la, però no va ser així. Vaig haver de posar-me les piles i aquí som com una família.
D’on neix la vostra passió pel futbol?
T.D.: Des de ben petita he volgut jugar a futbol. M’agrada tot d’aquest esport; no et sabria dir què és el que el fa tan especial, perquè és molt difícil d’explicar. Simplement, m’agrada la sensació de xutar la pilota.
A.T.: Jo sempre m’he sentit atreta pel futbol. He jugat a altres esports, però des de petita segueixo la premier, la lliga i tot. I ara que ha sorgit el futbol femení, vaig començar a posar-m’hi a dins de veritat. El que més m’agrada del futbol és el vincle amb l’equip. He practicat altres esports on pots moure’t més o menys, alguns més individuals que d’altres. Però el treball i la companyia que fas amb les noies, que ja coneixies de vista en el poble, és una cosa que per a mi no té preu. Sé que hi ha altres esports d’equip molt bons com el bàsquet, però vaig créixer mirant futbol i jugant amb el meu pare, i això se’t queda a dins.
El Club Futbol Calella va dividir l’equip de veteranes pel creixent nombre de jugadores i les peticions d’algunes d’elles per jugar més partits i competir de forma federada.
Vosaltres heu format part de l’equip de veteranes del club, però heu fet un salt al primer equip federat. Per què heu pres aquesta decisió? Faltaven noies per formar el nou equip?
T.D.: Si, falten moltes noies, sobretot porteres.
A.T.: I crec que la decisió va venir donada perquè, tot i passar-nos-ho molt bé amb l’equip de veteranes, algunes noies de l’equip volíem jugar cada cap de setmana i no com estàvem a la lliga de veteranes, que jugàvem cada dues o tres setmanes. Volíem competir més i amb una rutina més marcada. Per això, ens vam quedar amb les ganes de federar-nos; cada vegada érem més noies i quan se’ns va proposar aquesta divisió, vam acceptar-ho sense dubtes.
Comenceu la temporada al setembre, quines són les aspiracions i objectius que us heu plantejat des del club i l’equip?
T.D.: Si hem de ser realistes, aquest any seria de prova, a veure què passa i si funcionem com a equip. Però nosaltres intentarem guanyar i pujar de categoria.
A.T.: Intentarem donar el màxim de nosaltres, fer equip, aprendre a jugar juntes, que és complicat a vegades; anar a treure resultats i millorar sempre.
Per garantir el futur d’un club, cal apostar molt fort per l’esport de base. Quin missatge voldríeu transmetre a totes les calellenques que tinguin interès o curiositat pel futbol femení i a les seves famílies?
T.D.: Jo només diré que no dubtin i que vinguin a provar, que s’ho passaran bé.
A.T.: Que no tinguin por, ja que a vegades fa cosa entrar en un esport nou i més el futbol, que sempre ha sigut tan masculí. A mi em va passar exactament això. Per tant, jo les animo a que no els hi faci vergonya i que provin de venir amb les amigues; que tots els entrenadors són molt bones persones i que aquí a Calella tenim un club molt maco.
Aquesta setmana s’han fet portes obertes, quina rebuda han tingut?
A.T.: Doncs molt positiva. Als entrenaments de dimecres normalment som unes 12 jugadores i, per primer cop en tot l’any, vam haver de fer tres grups. Vam tenir un rei de la pista, un grup es va haver d’esperar, o sigui, en total érem unes 20 jugadores. Jo crec que va anar molt bé, les que venim a entrenar habitualment ens vam quedar amb ganes de més i les noies noves que van venir a provar també. Esperem que algunes s’animin i s’acabin quedant.
La setmana que ve se celebra al Camp de Mar la segona edició del Torneig +30 i òbviament, el Club Futbol Calella també hi participarà. Quines són les vostres expectatives?
A.T.: Ara mateix estem en un període de trànsit i no sé com anirà. Portem des del setembre que vam començar parlant d’aquest torneig i del fet que volíem jugar juntes. Aquest serà com el nostre comiat.
T.D.: Com a equip estem molt bé juntes, però en el camp ens costa. Hem de millorar a l’hora de fer gols. Toquem molt bé però no xutem i això fa que sigui difícil guanyar el torneig. Crec que aquest serà el nostre primer repte quan comencem la nova temporada.
La segona edició del Torneig +30 acollirà una setzena d’equips de tot Catalunya, sent un dels esdeveniments més importants del club.
Les competicions federades exigeixen un nivell de compromís més alt i pels veterans pot ser molt més complicat compaginar l’esport amb la feina i els estudis. Us trobeu també amb aquestes dificultats?
A.T.: La mateixa divisió de l’equip de veteranes en dos s’ha fet precisament per això, ja que hi ha persones que tenen una responsabilitat, una vida al darrere que no permet jugar cada cap de setmana. Les que ens hem apuntat a l’equip feredat tenim responsabilitats, jo mateixa treballo alguns dissabtes, però crec que parlant amb els entrenadors no hi ha cap problema. Tot s’entén i si som suficients, doncs endavant.
El Barça ha posat el futbol femení a l’agenda mediàtica, fent que creixi l’interès de la població i que s’omplin estadis. Creieu que el futbol femení està vivint una època daurada?
A.T.: Sí, encara que hi ha gent que li costa assumir-ho. El Barça ha guanyat molt més en el femení que en el masculí i això s’ha de valorar també. Quan amb en Guardiola vam guanyar-ho tot, els culers ho festejàvem. Aquest any ha sigut l’equip femení i crec que s’ha de celebrar també. Per a mi, no hi ha cap diferència, només el gènere i ja està. Els aficionats del Barça com a mínim ho hauríem de reconèixer, però també la resta. Fins i tot els del Madrid, ja que és una victòria pel futbol femení.
T.D.: Jo que sóc del Madrid crec també que el futbol femení ha estat un èxit aquest any, però encara s’ha de treballar molt. Això just acaba de començar i encara queden anys per desenvolupar-se, però pot arribar molt lluny.
Creieu que aquesta situació també es reflecteix a Calella i en el club?
A.T.: Sí. El futbol femení de carrer ja s’està endinsant molt. Fa uns anys, hi havia dos equips, crec. Ara tenim més, com l’equip B, l’infantil, tenim el sènior, l’escoleta… Cada cop s’aposta més pel futbol femení, cada cop som més noies les que volem jugar i tenim un club que ens està ajudant molt i ens està integrant.
T.D.: Jo també ho crec. Veient com està creixent el club i que any rere any s’afegeixen més equips femenins, veig que s’hi està apostant. Si vas a les escoles, ja pots veure a més nenes al pati jugant a futbol. Abans era cosa de nens.
Quins aspectes creieu que s’han de treballar per motivar que la gent consumeixi futbol femení?
T.D.: Hem d’animar la gent a que vinguin a veure els nostres partits, i sobretot, animar a que provin el futbol femení. En aquest aspecte, també crec que és important demostrar resultats. Quan es guanyen els partits, això provoca que s’ompli la grada.