Romans, Calella i història…

Després que fa unes setmanes es va obrir a la ciutadania la possibilitat de visitar les ruïnes romanes (datades al segle I d.C., aproximadament) del Roser -o del Mujal, com seria més lògic-, crec que cal fer una revisió del significat històric que tenen per la ciutat. Deixo de banda el despropòsit que ha portat a que a sobre hi hagi una superfície comercial -que mai m’ha agradat-, perquè això ja no té solució. L’article té a veure amb el valor patrimonial i històric que tenen aquestes restes.

El primer que em ve al cap, és la necessitat de re-escriure la història de la ciutat (i dic “ciutat” perquè el rei Alfons XII, crec, li va atorgar aquest títol l’any 1876 i el vull reivindicar davant dels forans que venen a viure a Calella i que ignoren aquesta circumstància o la menyspreen).

Fins fa alguns anys, els historiadors locals han posat l’inici de la història calellenca a partir de l’atorgament pel vescomte Bernat II de Cabrera, de la carta de poblament (any 1338, ara fa 682 anys!!) que permetia la construcció d’edificis al voltant del nucli antic de cases, així com el privilegi de fer mercat i fires. Dates històriques remarcables, és clar…, però que gràcies a les descobertes de les restes romanes, caldria ampliar.

Perquè aquestes troballes posen de manifest que el terme municipal ja va tenir activitat humana, segurament vinculada amb la pesca i l’agricultura, des de molt abans del que s’ha establert com a històric. El fet de les restes romanes em condueixen a pensar que al nostre territori hi ha assentaments de persones des de fa uns 2.000 anys!! Segurament no amb una continuïtat estable -probablement, en algunes èpoques, el nombre de persones establertes en masos aïllats no permet pensar en més de 50 persones o unes poques famílies les que hi habitaven (deixo de banda les que podien viure al terme de Pineda i em centro només a Calella).

Sigui com sigui, s’obren nous indicadors patrimonials que obren portes a seguir investigant com es va dur a terme l’ocupació humana del municipi (terme municipal, no només la part actualment residencial).

Certament, les poques restes que existeixen a disposició dels experts dificulten fer un traç sobre com va ser aquesta ocupació, però si que valdria la pena realitzar un treball de recerca històrica amb el material disponible per anar veient, de forma ordenada, com es va desenvolupar el terme de Calella en relació a la seva ocupació humana.

Vull pensar que aquesta proposta enganxa molt bé amb la creació de vincles i arrels per les persones que actualment hi vivim. Saber i conèixer els nostres orígens històrics ens ha de permetre valorar i estimar millor la nostra ciutat. La història serveix, entre altres coses, per això, per generar vincles emocionals, patrimonials, tradicionals i culturals amb el teu lloc d’origen.

I aquesta proposta té més valor en uns moments de la nostra història en què estan arribant moltes persones de fora, que no tenen arrels locals i que els aniria molt bé saber que Calella no és només el què ara es veu, sinó que hi ha una llarga història al seu darrere que fa que els calellencs i calellenques siguem com som i perquè tenim noms de llocs amb els quals ens identifiquem. Calella no és un “bolet” en el fris cronològic de la història, sinó, justament, el resultat de moltes històries de famílies, de persones anònimes i conegudes que han fet que la Ciutat de Calella sigui el que és.

Conèixer les arrels del passat per projectar una ciutat i una comunitat pel futur.

Res és baladí i tot té el seu pes i valor en la llarga història del nostre municipi, de la nostra estimada ciutat.