Venècia va començar a cobrar, el dia 25 d’abril, una taxa de 5 euros per accedir al centre històric de la ciutat. Ho farà durant dissabtes i diumenges fins el mes de juliol, de moment. La mesura pretén evitar el turisme de masses que tan negativament afecta de vegades a les ciutats, ja que ni els que hi viuen ho poden fer tranquil·lament ni els que les visiten ho poden fer còmodament.

En un moment d’emergència per sequera a casa nostra, quan tothom està començant a prendre consciència dels recursos, entre ells un de tant escàs i preuat com l’aigua, i on s’està posant fre als pisos turístics pel trasbals que suposen als veïns, arriba un moment en què ens plantegem la gran pregunta… I no, no és si Calella ha de ser turística, perquè és evident que ho és i ho serà, sinó com fer que la Calella turística sigui compatible amb la Calella dels infants, de les persones grans, dels que hi treballen, dels que hi volen descansar, dels que hi volen passejar amb certa calma, dels que venen productes i serveis als residents, dels que venen productes i serveis als turistes i ho volen continuar fent.

Turisme a qualsevol preu?

Conviure amb el turisme no sempre és fàcil. Calella s’ha anat traient de sobre l’estigma del turisme de borratxera fent un treball intens per poder tirar endavant i no ha estat fàcil, però els visitants amb alt poder adquisitiu acostumen a passar de llarg. S’han fet esforços per desestacionalitzar el turisme i atraure visitants que no ens identifiquin amb el “tot s’hi val”. S’ha apostat per l’esport i els esdeveniments, tot i que no sempre els que han vingut sembla que hagin deixat diners per compensar l’enrenou.

Segons l’Ajuntament, entre els mesos de gener a maig de l’any passat hi va haver un constant degoteig de clubs esportius del centre i nord d’Europa que van visitar-nos amb l’objectiu de dur a terme estades tècniques de futbol, atletisme o preparació per a maratons, seleccions oficials de ciclisme o BTT. L’estada mitjana d’aquests grups va ser de 7 nits i provenien principalment de França, Suïssa, Alemanya i Àustria. També hi ha l’Ironman, que en un cap de setmana, alguns esgarrapant alguns dies més, porta triatletes i les seves famílies. A nivell cultural, se celebren esdeveniments com l’Screamin, el Festimatge, l’Oktoberfest, el Canta al Mar… El consistori ha confiat en l’esport i la cultura per desestacionalitzar el turisme i assegura que, en total, mig milió de persones van visitar Calella durant el 2023.

Però a banda de les xifres, cal fer-se preguntes. Quina idea es van endur de la ciutat quan van tornar a casa seva? Volen tornar? Però també és important reflexionar sobre la idea que van deixar els turistes als calellencs i si volem que tornin. Volem que tornin més enllà dels diners que deixen a la ciutat? Fan prou despesa com per compensar sorolls, recursos gastats i invertits?

Calella vol turisme, però turisme de qualitat. I la qualitat no és sempre una targeta de crèdit, sinó una actitud cívica i un interès pel que oferim. Respecte per sobre de tot i saber valorar el producte. I si, també que s’hi deixin els calerons, perquè molta gent de Calella viu del sector i treballa molt per aconseguir-ho. Un turisme que sap que, als carrers pels quals passeja, hi ha vida quan hi arriba i n’hi ha d’haver quan marxa. Que sap que la platja no és propietat de ningú i que tot allò que fa servir ho ha de tractar amb respecte, com a les persones i establiments que els serveixen.

Què passaria si Calella apliqués aquesta taxa?

La nostra ciutat va tancar el 2023 com la millor temporada turística des del 2019, amb 551.576 turistes entre els mesos de gener i octubre, segons les dades de l’Ajuntament. Si cadascun d’aquests turistes hagués pagat 5 euros per entrar a la ciutat, igual que està fent Venècia, els ingressos superarien els 2,7 milions d’euros.

És possible a Calella? Ens posaríem les mans al cap i el crit al cel? Ens ho podríem permetre? Els turistes sortirien a correcuita o pagarien religiosament? El nostre centre històric és realment visitable i prou atractiu com per cobrar? I si ho apliquéssim a la platja, ja que sembla el bé més preuat de la ciutat? 5 euros per posar la tovallola i fer un bany. Tenint en compte que hi ha qui s’hi passa el dia, no sembla pas una barbaritat…

En definitiva, cal reflexionar si el que oferim és prou bo per cobrar per accedir-hi, si ho podem promoure més i millor, si ho estem venent bé o oferim un producte barat. Són moltes preguntes i cal anar a pams. No es tracta de fer fugir els turistes davant l’amenaça de cobrar-los per passejar pels carrers. Es tracta de comprendre on és l’atractiu de la ciutat. Només el sol i platja? I el comerç? I els restaurants? Què fa Calella diferent d’altres ciutats properes del Maresme? I els esdeveniments? Què vol ser Calella quan sigui gran? ¿O potser ja és gran i va tard a pensar un model de turisme sostenible que permeti garantir la convivència i fer que els visitants vulguin tornar? ¿Com es poden reinvertir els diners generats per aquesta taxa en la ciutat perquè cada cop sigui més atractiva no només pels visitants sinó pels que hi vivim?

La Calella actual, pot demanar 5 euros per accedir al centre històric i esperar que els turistes els paguin sense arrufar el nas? Hi haurà qui creu que és inviable. I no per manca d’atractiu: entre el mar, la muntanya, el comerç, la restauració, els serveis… Potser no és Venècia, està clar. Potser és que Calella és una mica de tot i molt de res. Els experts en marca d’empresa recomanarien fer un DAFO de Calella, especificant les seves debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats, i provar de definir-la turísticament en 3 paraules…

Potser cal repensar què és Calella o començar-ho a pensar si no s’ha fet encara. Trobar un fil conductor per aconseguir un turisme que vulgui pagar amb ganes perquè el que troba a casa nostra paga la pena.

Calella podria ser un espai on gaudir del mar sense oblidar la muntanya. Un espai on fer turisme de salut prop de Barcelona, on desconnectar uns dies i gaudir de bons serveis. Un espai on fer rutes de muntanya, on fer esports aquàtics i esport en general, on trobar petit comerç de qualitat i tracte humà, on fer un recorregut històric i conèixer el passat, on tastar bona cuina, on fer convencions i trobades de tot tipus amb hotels de primer nivell.

Turisme “fast food”

Calella és una de les destinacions turístiques més buscades als webs d’ofertes turístiques, ocupa l’onzena posició. Què implica tot plegat? Hem passat del turisme de borratxera al turisme d’entrepà? Un turisme “fast food” que ho vol tot ràpid i ja, sense valorar res més que el que és barat i efímer. L’oferta pack bàsic irresistible que fa que algunes de les persones que venen atorguin poc valor al que poc els hi costa? I nosaltres, ens ho creiem?

Anem un mica més enllà. Està prou neta? I no només per queixar-se dels serveis de neteja públics, cal tenir en compte aquells carrers plens d’excrements de gos per culpa de propietaris incívics i on, a metres d’una paperera, encara hi ha persones que ho llencen tot al terra. Donant-li la volta, si vinguéssim nosaltres de turisme a Calella i ens demanessin 5 euros per accedir al nucli històric, els pagaríem?

Ens trobem en un moment de repensar-ho tot per fer-ho cívic, sostenible, amable, rendible… I si comencem a repensar què som i què oferim abans que el futur ens deixi sense alternatives?

Per aconseguir el turisme que volem, potser cal posar el llistó del que acceptem una mica més alt alhora que també apugem el llistó de la ciutat i oferim un producte complet, amb sentit, desacomplexat, que faci impossible no tornar i no recomanar-lo.