Els anys cinquanta XXXIX: festes i commemoracions XXIII

Acabat el mes de setembre, es donava per finalitzada la temporada d’estiu. Els primers anys de la dècada veiem la marxa de les famílies d’estiuejants, dels pocs escolars interns en col·legis de fora – Salesians, Collell – i dels seminaristes. Els col·legis locals començaven les classes. S’obrien el 2 d’octubre, perquè el dia 1 es commemorava el dia del “Caudillo“. Festiu als centres oficials, posant les banderes. Repassem què era aquesta commemoració, implantada a l’acabar la guerra civil. Senzillament, era el dia en què el grup de generals aixecats en armes van escollir al General Franco com a cap suprem dels exèrcits que aconseguirien la victòria.

Retornava la fisonomia del poble, no arribàvem a 8.000 habitants, tranquil i amb les activitats clàssiques de diversió i d’esports. El 1950 es pavimentà el camp de bàsquet del carrer Calvo Sotelo (Animes). Era propietat dels escolapis i jugava el JACE, equip que acabava els tornejos d’estiu i començava al campionat de Catalunya, jugant-se els matins dels diumenges amb una afluència de públic considerable. Igualment, el futbol, deixant de ser d’E i D, començava el campionat de primera regional. El Frente de Juventudes tenia activitat de baló-vòlei o voleibol masculí i femení. També es movien activitats més reduïdes, com els escacs amb el club Lucena i campionats de billar en bars. Igual campionats del joc de cartes anomenat “manilla”. Així com un mercat de segells de correus els diumenges a les Escoles Nacionals (la carretera), dedicat als filatèlics.

Uns anys de festes sectorials: per Santa Teresa la Falange femenina feia la festa, pel Pilar la Guàrdia Civil honorava la seva patrona, amb ofici i festes vestits de gala. Aquelles corretges grogues i el tricorni amb l’escarapel·la.

Els primers anys continuaven les restriccions, per la falta d’aigua als pantans per produir-la, “la pertinaz sequía” la titulaven —ara ens sona igual—. En matèria d’aigua de boca es va comprar un pou en el terme de Pineda que va ajudar al subministrament.

L’edifici que uns anys més tard seria l’Institut Laboral, s’omplia de nenes escolars de Madrid. En acabar l’estiu marxaven contentíssimes de l’estada a Calella. Començava la temporada de teatre a les dues companyies, la Joventut Artística Benefica d’AC en el teatre La Cultural (Església-Animes) i l’Orfeó Calellenc, encara existent. Treballaven molt i oferien una obra diferent cada diumenge.

Just a mitjan dècada, 1955, s’inaugura el “Cine España“, al carrer Jovara. Havia estat una sala de ball – recordem els balls de la festa de Sant Antoni Abat. Aquesta inauguració i la millora del cine Ancora on es va posar fusta el terra donant-li pendent i canviant les butaques, va fer augmentar l’afició al cinema. Les butaques que feia mesos que vèiem al davant de la fusteria Salvet del carrer Jovara, assecant-se al sol amb els corresponents serjants donant-li la forma anatòmica al seient i al respatller.

La construcció del “Cine España” va anar a marxes forçades, especialment per acabar l’interior. Es van contractar fusters que ja havien deixat l’ofici i va quedar una sala magnífica. Era de distribució més àmplia en tenir un vestíbul amb vidriera. Les butaques de l’amfiteatre eren iguals a les del Ancora i les de platea, eren més senzilles de material, era com una fullola gruixuda, força ben dissenyades.

Sala dedicada al cinemascop va tenir una estrena amb la pel·lícula obligatòria, “La túnica sagrada”, que portava un curt documental sobre la tècnica del cinemascop. Cal dir que la presentació de la pantalla fou espectacular amb un teló que en obrir-se deixava pas uns cortinatges transparents, il·luminats de verd. Era allò que en dèiem molt ben presentat. L’empresa va optar per fer les localitats numerades —a l’Ancora era lliure—  i això va promoure els abonaments, especialment gent gran que l’anomenaven el “mascop” i que omplien la sala cada festiu.

Abans d’acabar el mes teníem la romeria de Tots Sants a Montserrat, que ja vam glosar en una columna anterior. Hi anaven quasi mil persones, més del 10% de la població.