Carina Tur, la calellenca que dirigeix una agència de viatges exclusius per a dones

Per què va fundar aquesta agència?

Perquè tota la vida, des de petita, estava buscant “la gallina dels ous d’or”. Sempre he viscut pensant què podria fer amb la meva vida que em permetés estar bé de diners, que m’agradés molt, que em donés temps per gaudir i per viatjar. Sempre he tingut idees de negoci. Una d’elles va sortir per la tele cinc anys després que se m’ocorregués; era una empresa que va sortir a Madrid que treia xiclets del terra.

Per circumstàncies de la vida em vaig casar molt jove, als 19 anys. Teníem hipoteca, els nens, les nenes… i no tenia mai diners. Vaig estar treballant d’administrativa comptable tota la vida, però quan el meu cap es jubilava, se’m va ocórrer muntar una agència de viatges per a dones. Fa temps, quan em vaig divorciar, vaig fer un viatge amb gent desconeguda en furgoneta, vam anar a Croàcia dues setmanes. A la tornada em vaig dir: ostres, això només per dones seria una passada. Aquí ja vaig començar a cultivar la idea.

D’on ve aquesta passió per viatjar?

De la meva iaia. Ella sempre parlava de viatges, tot i que no ho va fer mai, perquè en la seva època no podia. I una de les frases que deia era: “em moriré i no hauré vist el món per un forat”. La meva iaia era molt curiosa i coneguda a Calella. Jo ja la sentia de petita sempre dient aquesta frase i realment no va veure el món per un forat.

Per mi, haver muntat aquesta agència és com un homenatge a la iaia. Ella no va poder viatjar i ara nosaltres ho estem facilitant a dones que no volen viatjar soles o que no tenen ningú amb qui fer-ho.

Creu que les dones ho tenen més difícil per viatjar?

Si tenen diners i temps per fer-ho, no.

I per què organitzar viatges només amb dones?

Una de les coses més importants per mi és que puguin fer amistats en el viatge. La major part del nostre públic té entre 60 i 70 anys. A aquestes edats, estan divorciades, separades, tenen marit o són vídues, els nens són grans… i els resulta més difícil fer amistats. Aquestes dones no estan per bròquils i no els interessa els rotllos amb homes.

D’altra banda, a les dones els agrada molt parlar de les seves coses, gaudir de les connexions i de les relacions. Els homes són més pràctics, van més de cara a barraca. Recordo una anècdota. En el viatge que vaig fer a Croàcia, estàvem xerrant dues o tres hores, tan felices, prenent un cafè, i va venir un home del grup que va dir: “bé, anem o què? Que sinó arribarem a la nit”. I jo em preguntava “i què passa si arribem a la nit?”

També hi ha una mirada comercial. Al principi, notava que hi havia gent, sobretot dones, que deien que això era una manera com de menysprear els homes. A mi els homes m’agraden, no hi tinc cap problema. El que passa és que a nivell de negoci, quantes agències de viatges mixtes hi ha? Moltes. En canvi, quantes agències de dones hi ha? Només 8 a Espanya. Per tant, és un bon negoci i hi ha moltes clientes potencials que ho necessiten.

És com si ara jo fes una agència de gent que vol viatjar amb gos. Seria la bomba. Llavors vindria gent preguntant per què no pot viatjar amb el gat. No és que hi estigui en contra, és que és una tipologia de negoci, al cap i a la fi.

Carina Tur destaca que només hi ha 8 agències a Espanya que organitzin viatges exclusius per dones. Afirma que les dones prefereixen gaudir de les connexions i de les relacions d’amistat.

Fomenten les relacions d’amistat amb els grups reduïts?

Si, això fa que l’experiència sigui més intensa. També fem els viatges en una furgoneta de 9 places. La conduïa jo al principi, quan hi anava, i ara la condueixen les coordinadores del viatge. És molt íntim, és com viatjar amb un grup de família.

Per això organitza viatges en grups de 9 i no de 10? Per les places de la furgoneta?

També faig viatges que són de més persones. Els viatges internacionals, com Egipte o Jordània, ja són de 12 persones. Si no ho fem així, el viatge sortiria molt car.

I ampliar el grup en complicaria la gestió?

Més que complicar la gestió, un grup més gran ja no seria una agència de grups reduïts. La gràcia és viatjar en un petit comitè. L’agència és més especial si hi ha la coordinadora. La guia està més pendent que en un grup de 30 o 40 persones. Així es fa més pinya.

Quin és el perfil de dones que contracten els seus viatges?

El perfil és l’edat. Han viatjat amb nosaltres noies joves de fins a 39 anys, però són una minoria, ja que acostumen a tenir nens petits o amigues amb qui viatjar. El perfil perfecte és dels 50 cap amunt. Prejubilades o jubilades, disposen de més temps. Si no, no vendríem tots els viatges que tenim.

I d’on són les clientes?

De tot arreu, perquè l’agència continua sent online. De fet, l’oficina la vaig obrir perquè treballant juntes és més fàcil que cadascuna a casa seva.

Les dones a partir de 60 anys són les que acostumen a apuntar-se als viatges de l’agència que dirigeix Tur, ja que tenen temps lliure i, sovint, no tenen persones al seu cercle més proper amb qui poder sortir del país.

Com seleccionen el destí, gestionen el viatge i s’organitzen?

Bé, és molt fàcil. Al principi, vaig estar un any i mig sense pàgina web. Llavors, a la gent interessada els hi feia una revista en PDF i els enviava per WhatsApp. Ara amb la web, els preparem i els publiquem; la majoria són viatges d’autor i donen moltíssima feina. En tinc 80 anunciats per aquest any, i no estan tots publicats. La gent selecciona i demana la informació d’aquell que li interessa, però a la web no ho poden comprar, ens han de contactar per telèfon o per mail. Tenim quatre grups de WhatsApp informatius on hi deuen ser unes 2.500 dones, més o menys, on anunciem els viatges. També a les xarxes socials, tenim 22 mil persones a Instagram. També organitzo trobades informatives per la gent que no em coneix, però ens movem molt online.

I una vegada la gent s’apunta a un viatge?

Fem una trobada; quan ja han pagat, el viatge es confirma i fem la pòlissa d’assegurança, obrim el grup de WhatsApp. Quedem a Barcelona, hi vaig jo i la coordinadora també. Llavors ens coneixem i prenem alguna cosa.

En aquesta reunió, les clientes poden suggerir activitats pel viatge?

Si alguna té alguna cosa a dir, recomanar el que sigui, ho fa. Normalment, poca gent proposa. Al començament, venia els viatges sense itinerari i decidíem tot el programa d’activitats durant el dia de la reunió. Era personalitzat al 100%. Però vaig veure que hi havia gent que no volia pagar un viatge sense saber què faria. Llavors, vaig haver de “passar pel tub” i fer el mateix que fa tothom. Vendre un itinerari amb un programa fet. Llavors, això què fa? Que hi hagi menys propostes. Tot i així, els viatges que fem per Espanya i Europa donen peu a què elles puguin fer propostes. Perquè són, com diem nosaltres, de slow travel, i més fàcils d’organitzar. En canvi, els viatges internacionals tenen una agenda molt atapeïda i no hi ha possibilitat de fer res més.

Sempre procura sumar-se als viatges?

Ja no viatjo gairebé res, ara trio a on vaig perquè tinc molta feina a l’oficina. Ja tinc a les coordinadores que van. Aquest any aniré a Cambodja, al mes de juny, i al setembre aniré a l’Índia del nord. M’agrada viatjar, però també vull viatjar pel meu compte.

Com es manifesta aquesta perspectiva femenina quan s’organitza un viatge, envers altres agències que no són exclusives per dones?

Trobo que hi ha dones que han viatjat amb agències estàndard i han de buscar amb qui s’enganxen: amb un matrimoni, amb algun amic… i no es troben tan a gust, és més difícil per ella. En canvi, quan hi ha dones que s’apunten soles, totes són iguals.

Podríem dir que, generalment, a una dona no li agrada viatjar sola?

Una dona potser no se sent segura viatjant sola i necessita la seguretat d’una agència darrere o d’anar amb més gent. També pot ser perquè no li agrada, perquè si li agrada parlar, amb qui ho fa si viatja sola?  

A la majoria de gent li agrada compartir l’experiència. Llavors, quin sentit té fer un viatge sola? Has de ser molt aventurera perquè t’agradi fer-ho sola. Jo he fet viatges sola i m’agrada molt, no hi tinc problema, però la majoria de gent no ho faria.

L’organitzadora de viatges aposta per moure’s per qualsevol país sempre que se segueixin uns protocols de seguretat, evitant els territoris en conflicte.

És menys segur per les dones viatjar soles?

Avui en dia, et poden fer de tot a qualsevol lloc. A una dona potser se la veu més vulnerable. L’única vegada que m’han robat a la vida ha estat al carrer de casa meva, a les set de la tarda. Amb això vull dir que, en realitat, les coses passen perquè han de passar o perquè estàs anant per llocs on no has d’estar o a unes hores poc recomanables. Però si segueixes uns protocols de seguretat, no t’ha de passar res enlloc.

I creu que els homes tenen més seguretat?

A l’home el poden atracar igual. Jo crec que tenen la mateixa seguretat de les dones. El que passa és que els homes, normalment, són més de viatjar sols, però a partir de certes edats són més de sofà. En canvi, les dones són més aventureres per viatjar.

Recomanaria a una dona viatjar sola?

Sí, per mi és una experiència fantàstica; t’empodera. Però no facis el viatge si no et ve de gust.

Carina Tur recomana viatjar sola perquè “empodera”, també afirma que les dones són més aventureres i opten per països exòtics. 

Quins serien els països més recomanables per viatjar?

Va per èpoques. Hi ha destins que estan de moda ara mateix i n’hi ha que són clàssics. Hi ha una observació estadística: als marits de la majoria de dones casades o amb parella –de sofà, que dic jo– no els agraden els països musulmans, com Turquia, Marroc o Egipte. Però l’home no ho explica, no li agrada i punt. No tenen res per aprendre.

Creu que l’home, en aquest aspecte, és més racista o elitista?

A molts homes no se’ls hi ha perdut res en aquests llocs. I si van a Egipte és perquè hi ha les piràmides i ja fan un esforç. Un home vol estar còmode, vol que el menjar estigui bo, vol un hotel de qualitat, vol anar pel carrer tranquil sense patir per la seguretat. Deuen pensar que aquests països són molt perillosos i que tothom va armat pel carrer.

I a les dones els agraden aquests països més exòtics?

Sí, potser elles tenen aquesta iniciativa per anar-hi. N’hi ha que comencen pels països grossos, com Argentina, Tanzània…

Quins són els països menys recomanables o inclús prohibits?

També depèn de la situació actual. Òbviament, ara no aniria als països que estan en conflictes o on et poden tallar el cap. No aniria a Veneçuela, a Jalisco (Mèxic), a Rússia…

Quins consells donaria a una dona per viatjar?

Per viatjar o per qualsevol cosa, li diria que es llenci a la piscina. Que no li doni tantes voltes, que la vida és molt curta i que has de viatjar quan et surt del cor. No hi pensis tant. Per exemple, hi ha una dona que em demana informació de viatges des del 2018 i no ha viatjat mai. I continua demanant viatges. Aquesta dona encara no s’ha decidit. Amb això vull dir que s’han d’atrevir, que no tinguin por.