L’aigua, un bé escàs…

Això és el que tothom, sobretot les autoritats “competents”, ens estan dient, dia sí i dia també. I és veritat, sobretot veient com estan els embassaments i, en general, els aqüífers de la Catalunya que depèn de les conques internes (dels rius i embassaments que van directes al mar i no són afluents del riu Ebre). De fet, la imatge que ofereixen algunes instal·lacions hidrogràfiques fa pena. Molta pena.

A la nostra ciutat, com no podia ser d’altra manera, també vivim aquesta situació. És cert que, en part, estem coberts perquè una certa quantitat d’aigua que consumim prové de la dessaladora de la Tordera, ubicada al municipi de Blanes. Aquesta instal·lació ens proveeix d’una part de l’aigua. Però una altra part prové dels pous i d’altres aqüífers. Per tant, cal regular el consum i no fer-ne un ús inadequat.

I en aquesta cruïlla ens trobem. Què podem fer per estalviar aigua? És evident que no és el mateix un consum estrictament domèstic que el que poden fer determinats serveis (perruqueries, sobretot, però també bars i restaurants). I un món a part, els hotels.

D’aquests darrers voldria comentar una cosa. Ja han posat el crit al cel. No poden viure ni fer negocis sense aigua a les seves piscines. Necessiten gastar aigua, perquè si no els turistes no vindran. Això és el que diuen. I segurament és cert. No soc jo qui nega la major.

Però també, com a ciutadà al qual demanen que restringeixi el consum d’aigua a casa, els puc interpel·lar a ells i els dic: què fareu vosaltres per estalviar consums d’aigua als vostres establiments? Perquè jo ja accepto el que em diuen i miraré de trobar fórmules, fins i tot imaginatives, per estalviar aigua: engegaré el rentavaixella ple de vaixella i n’hi posaré menys en cada rentada. A la dutxa posaré una galleda per a l’aigua que surt al principi, abans que sigui calenta, per reutilitzar-la al WC, miraré també d’encendre la rentadora ben plena de roba per tal de no fer-ne amb poca roba a dins, etc. Però els hotelers, què faran? Considero raonable que es queixin, però també espero d’ells que aportin alternatives… com una dessaladora? No disposo dels coneixements tècnics per avaluar la seva major o menor efectivitat, encara que sí que sé de sobres que el consum d’energia per dessalar aigua del mar és molt alt. Per tant, vestim un sant per despullar-ne un altre de major consum energètic. Sembla clar que, tot, no ho podem tenir.

No vull ser més inquisidor amb el sector turístic en relació amb l’aigua. Ells ja sabran què han de fer. Només espero que, com la resta de mortals, col·laborin en el consum responsable d’un bé escàs… que ho és per a tothom!

També, i ara parlo en general, ens haurem d’anar preparant per a modificar instal·lacions d’aigua en els nostres domicilis. Dit d’una altra manera, haurem d’aprendre a reutilitzar l’aigua. Com més aigua siguem capaços de reutilitzar, més aigua estalviarem i més aigua tindrem. Aquesta serà la clau en els pròxims anys. I encara una cosa més, haurem d’aprendre una “nova cultura de l’aigua”. No ens en queda una altra. I això cal que ho aprenguem tots, els que som nadius del país i els nouvinguts. Tots, sense excepcions. Les diferències culturals, en aquest cas, s’hauran de sotmetre a una realitat crua: l’aigua és un bé escàs.

I voldria acabar amb el tema que, segurament, preocupa a moltes persones: a quin preu acabarem pagant l’aigua? En aquest tema, caldrà també revisar la manera com se’ns cobra l’aigua. Una part important són els impostos que no tenen res a veure amb el consum real que fem.

Una altra part, no gens menyspreable, és l’IVA (resem perquè a cap lluminós del govern se li acudeixi apujar aquest impost), i finalment, una altra part de la factura és el cost de l’aigua que consumim. Ara es factura per trams, és a dir, el preu que paguem va en funció del tram on se situa el nostre consum. Per tant, una part del que ens cobren, en major o menor quantitat, no ho consumim realment. Igualment, passa amb els “mínims”: ens cobrem una quantitat pel sol fet d’estar connectats a la xarxa.

Doncs bé, ha arribat el moment de revisar aquesta factura. I potser caldrà avançar cap a un model on es pagui pel que realment es consumeix. D’aquesta manera, els qui més gastin, a partir de determinats consums, que ho paguin en conseqüència. I els més estalviadors, en sortirien beneficiats. I atenció i cura amb els pensionistes: l’aigua és un bé essencial, però aquest col·lectiu no disposa de tots els diners del món. Cal sensibilitat i respecte envers aquest col·lectiu, com amb d’altres igualment vulnerables.

Venen dies complexos en relació a amb un bé escàs i preuat, l’aigua. Cal que els qui han de decidir ho facin de manera intel·ligent. El mínim que s’espera d’ells…