Transició Laboral
Quan sorties de col·legi a finals dels anys 50 o principis dels 60, no tenies cap experiència de treball, però hi havia feines per a tothom… Si havies tingut la sort d’aprofitar els estudis fins els catorze anys, podies anar a algun despatx a practicar la teoria del “Debe y Haber” que t’havia ensenyat el “padre” Busquets, per exemple… Feina d’escriure, comptar, quadrar i fer balanç…
Les entitats bancàries i d’estalvi (en alguns moments, a Calella arribaven a la quinzena o més: Caixes: Pensions, Catalunya, Barcelona, Penedès, Girona, Laietana, Postal… Bancs: Central, Hispamer, Comercial Transatlantic, Condal, Catalana, Popular, Bilbao, Banesto, Santander) eren una fita important, perquè si aconseguies entrar i et portaves bé, podríem dir que tenies feina assegurada per tota la vida laboral…Una feina un pèl rutinària que podies anar ampliant pujant de categoria…
Llavors va arribar el “boom” d’entitats que competien pels mateixos clients… Això va crear una nova feina: la de “comercials”… Companys que no treballaven dintre del local bancari, sinó que sortien al carrer a fer clients nous “pispant-los” a la competència…
La feina del contacte directe i la coneixença de cada client era més ben considerada que les feines comptables habituals, que per altra banda, anaven essent substituïdes per incipients ordinadors de targetes foradades… S’acabava allò de sumar xifres quilomètriques per quadrar els comptes, això ja ho feien les màquines… Calcular interessos ja no era necessari, també la mecanització era més eficient… Què va passar, doncs, amb els empleats que utilitzaven bolígrafs, màquines d’escriure i paper carbó per fer còpies?… Doncs que les noves tecnologies els deixaven sense feina… Solució: reciclatge… Els empleats havien de transformar-se en venedors… Ja no eren necessaris per escriure, passar comptes corrents i llibretes d’estalvi, tot aquest treball manual anava a càrrec dels nous ordinadors…
Les persones que havien estudiat “Comercio, Contabilidad y Teneduría de Libros” calia que aprenguessin “Marketing” per saber convèncer la gent a diversificar els seus estalvis amb productes dissenyats per la seva empresa… I si mai no t’havies plantejat ser venedor, què havies de fer?… De tot se’n pot aprendre, i si és per necessitat, encara més de pressa… Malestar, neguits, nervis, cursets, objectius, informatització, controls, incentius… Tot el que s’hagués estudiat ja era prehistòric… Una feina que abans motivava al treballador, ara s’havia convertit en explotació psíquica i mental… Companys amb depressió per no haver arribat als objectius marcats, reclamacions de clients, reunions amb caps de zona… Fusions, absorcions, canvis d’empresa…
I fins aquí hem arribat, la majoria esperant la pre-jubilació amb unes condicions acceptables per, després de més de quaranta anys treballant, tenir uns quants anys més de relaxament físic i mental… Encara hi ha però qui, de tant en tant, somnia amb la feina i amb tal o qual client despertant-se del malson suat i angoixat…
Qualsevol semblança amb la vida real, “NO” és pura coincidència…
Colo, dijous 25-novembre-2021
