Els anys cinquanta XXXVII: festes i commemoracions XXI

Acabat el mes d’agost, la festa per antonomàsia era i és la Festa Major de setembre. Una festa que té un embolic a l’hora de denominar-la. A principis de segle, era la festa major de Santa Tecla. A Roma, en un temple dedicat pels romans de l’imperi a la deessa Minerva, hi fou entronitzat el Santíssim Sagrament. L’església s’anomena Santa Maria supra Minerva. Calella va tenir la confraria de la Minerva, que feia la seva festa el 23 de setembre. Coincidia o es feia coincidir amb la data que es va inaugurar el temple reconstruït, després de la caiguda del campanar. A més de la festa religiosa, es feien actes de diversió amb les mateixes orquestres que les rellogaven a les entitats. La mateixa data és la del martiri de Santa Tecla, que honora a Tarragona. Tenim la confusió i recordem a molta gent gran i no tan gran anomenar-la com a Festa Major de Santa Tecla. Darrerament, ha quedat com Festa Major de la Minerva.

Destacarem una festa esportiva, la del bàsquet, que va jugar dos partits contra un equip de la VI flota nord-americana, fondejada a Barcelona. La pista d’AC plena de calellencs amb una expectació molt gran (per primera vegada vàrem veure un negre jugant), i curiós el fet de les pilotes de cautxú, molt diferents de les de cuir d’aquí, i segons ens deien, no se les trobaven a les mans. El JACE va perdre els dos partits jugats dies previs a la festa major de 1955.

Moltes coses a les festes durant la dècada varen ser iguals: la vigília, toc de sirena i repicar de campanes. Repartiment d’ajudes a les famílies necessitades, sortida en cercavila dels gegants i capgrossos. Vinguda de les bandes. Hi trobem la del “Regimiento Infanteria de Jaen 25”, “Regimiento de Alcántara 33”, la de la Policia Armada i, un any, la banda municipal de Sabadell. Muntatges de “caballitos”, barques, xurreries i parades de tir. Fires amb múltiples articles per gran i petits i no fallava el Teatre de Putxinel·lis Gignol Didó, que feia les delícies de la mainada i alguns grans, apallissant al dimoni. Audicions de sardanes amb la particularitat que varen anar en augment, el 1950 solament una audició i, al cap dels anys, cada dia sardanes fins a tres audicions en un dia. Envelat on es feia ball, matí, tarda i nit; un any el ball de nit va començar a les 24 hores.

Altres activitats de la festa foren el festival infantil, els concerts, el teatre barceloní en català traslladat a la Sala Mozart, les cercaviles de les bandes, que no es descuidaven d’anar a davant de la casa de l’alcalde. Balls regionals a càrrec de les joves de la secció femenina. També hi hagué una tómbola muntada per les senyores d’AC, primer en el local de la secció femenina i després en un estand exprés, amb el reclam d’una bicicleta.

Exposicions de pintura i de fotografies, aquesta segona li va costar molt de trobar participants -llavors pocs anaven amb la càmera-. Les promocionava l’estudi Planchart i les feia al seu local. Als darrers anys, es posava el tema d’espais d’atractiu turístic de Calella (premi de la Junta Municipal de Turisme). Les de quadres pintats a l’oli i aquarel·les foren força reeixides. Teníem molts artistes pintors.

En matèria esportiva, partits de bàsquet, va tornar la VI flota, futbol amistosos i de campionat, atletisme al camp de futbol, voleibol masculí i femení, escacs, tir al plat, gimcana de motos i carrera ciclista. El 1953, una carrera de barques a quatre rems. El mateix any es presenta un esport, el balonmano (handbol actual),  amb un partit a la pista del Frente de Juventudes del carrer Església, entre una selecció alemanya i una d’espanyola. Cal remarcar que uns quants alemanys que estaven asseguts al sentir el seu himne, es varen aixecar com impulsats. Els d’aquí, tot dubtant, els vàrem acompanyar.

L’any 1958 no es va muntar envelat, la qual cosa, a més de molt criticada, va obligar a començar la tradició d’escollir la pubilla en una audició de sardanes. La primera pubilla de Calella va ser Maria Àngels Costa Vives.

L’any 1954 es va fer un concurs d’aparadors guarnits especialment per la festa, va ser el guanyador el Sr. Julian Dolz, en una clàssica merceria del carrer Jovara, molt apreciat per la gent. Pocs però ben avinguts, que durant la II Guerra Mundial anaven a la rebotiga a escoltar la BBC. Eren partidaris dels aliats.

L’any 1951 va tenir molt relleu en inaugurar la reconstrucció de part de la cúpula de la parròquia. Fins llavors, hi havia una paret en acabar les voltes que va ser treta. La presència del bisbe i molts capellans convidats donà relleu, predicant Mn. Carles Salicrú. L’any 1958 es va anomenar al Dr. Salicrú fill predilecte de Calella, tan predilecte que en ocasió del trasllat del col·legi que portava el seu nom aquest fou ignorat. Un menyspreu a la història de la nostra ciutat, títol que va contribuir a aconseguir.

La festa de la Minerva tenia la seva processó, que sortia acabat l’ofici i recorria el carrer Bisbe Sivilla (fins 1951 era de la plaça), plaça Ajuntament i en un altar muntat a la part de l’actual Biblioteca, es cantava una peça sacra “Ho salutaris”. Seguia avall pel carrer Bartrina, Jovara, Sant Pere, Església i entrava pel portal petit.

Integrant-se dins la festa major, el dia 24, la Mercè, l’agrupació d’ex-captius de la guerra i la colònia “veraniega” patrocinaven actes i es feien notar. La festa acabava amb el castell de focs artificials i una traca.