Contes

Fa uns dies, tocava fer una de les tantes visites sanitàries corresponents a la nostra edat i, mentre esperava, vaig aprofitar per llegir un dels contes del llibre de Pio Baroja que guardo al cotxe per aquestes ocasions… Pensareu: Pio Baroja?… Per què?… Doncs perquè m’agrada llegir històries curtes, contes curts… Com ara els de Pere Calders (que des de fa anys també llegeixo), però en el cotxe hi tinc un llibret d’aquest autor en llegua castellana que vaig adquirir en un dels múltiples mercats solidaris on també hi havia llibres de segona, tercera o quarta mà… És l’avantatge del bilingüisme… Doncs bé mentre estava llegint i a punt d’acabar el conte, el telèfon em va indicar que havia finalitzat el temps de lectura… Com que la història em quedava a mitges, vaig pensar: “fixa’t en el número de la pàgina per continuar després” … Sabeu quin era el número de la pàgina: el 155 !!!… Quin número tan original, oi?… Bé, mentre em venien al cap altres records, vaig engegar el cotxe a la recerca de la companya de viatge…

Si us agraden els relats curts, m’entendreu si us dic que si a les quatre primeres línies no us ha enganxat, no cal que continueu, comenceu-ne un altre…

Colo, dilluns 04-octubre-2021