Cinema

Ara que comença el festival de Cannes, parlem una mica de cinema… Us heu adonat que el cinema ha sofert una gran transformació… Fins i tot en les denominacions… El que abans coneixíem amb els noms d’estudis i productores, avui s’han convertit en plataformes…. Els amants del cinema hem passat de ser espectadors a ser consumidors… Les sales de cinema s’han transformat en pantalles de TV, tauletes i mòbils… Hem passat de la qualitat a l’espectacularitat… Del format físic al digital… De tenir un suport palpable (pel·lícula) a “penjar-ho” als núvols digitals, o sigui al no res… De la feina programada i ben feta a la immediatesa barroera… De l’art hem passat a l’espectacle, al “más difícil todavía”… De la insinuació creativa, a la visualització total i completa, no fos cas que ens aturéssim a pensar o a imaginar allò que ells no hagin previst… És com si els espectadors no sabéssim res, no tinguéssim la capacitat de deduir i entendre les històries que ens volen explicar, que per altra banda solen ser incongruents, mancades de veracitat, manipulades i repetitives… Ens tenen catalogats com un vulgar ramat de borregos/consumidors dels seus “productes” i ens ho donen tot mastegat, per després “munyir-nos” les butxaques a base de comprar les seves “ofertes”…

Enyoro aquells anys que anàvem al primer pis de Can Salom (avui Sala Centenària) a sentir-nos vius i continuar amb els costums cinèfils i ancestrals de picar de peus quan arribaven “els bons” i tirar cacauets a la gent de la platea…

Començo a pensar que el cinema més autèntic era el que fèiem nosaltres mateixos amb una càmera de 8mm…

Colo, dimecres 07-juliol-2021