Petites històries de la fotografia – Robert Capa i Gerda Taro

El nom de veritat de Robert Capa era Andrè Friedman i provenia d’una família jueva hongaresa… En el seu estudi parisenc, coneix a la jove refugiada i fotògrafa alemanya Gerda Taro i amb ella inventen el nom de Robert Capa, que des d’aleshores Andrè va adoptar per sempre… Robert i Gerda van ser una parella compromesa per l’amor, la política i la fotografia… El dilema d’aquelles èpoques era si la fotografia havia de reflectir la realitat o fugir-ne… Si calia controlar o no la realitat… Amb un grup d’amics entre els quals destaquen Henri Cartier-Bresson, George Rodger i David Seymour, funden més endavant la societat Magnum Photos… Robert va satisfer el seu “univers visual” assumint grans riscos per aconseguir les fotos més autèntiques… Gerda, amb molt de talent, intrèpida i ambiciosa, fou una de les primeres joves fotògrafes de reconegut prestigi… Robert, que va morir als 40 anys fent un reportatge del conflicte armat d’Indoxina, comentava que “la guerra és una actriu que envelleix: que cada vegada esdevé més perillosa i cada cop menys fotogènica”... Reconeixia també que el millor retrat és el robat a la intimitat… Una de les fotos més icòniques de Capa és la de la mort del milicià a la nostra guerra civil… Gerda va morir als 27 anys mentre cobria la retirada de Brunete treballant en un reportatge sobre la Guerra Civil espanyola… Diuen que Robert no va poder superar mai la seva mort… L’escriptor John Steinbeck havia dit de Robert Capa que sabia fotografiar el pensament, que amb la seva càmera captava les emocions i que la seva obra era la conjunció d’un gran cor i una gran empatia… El tema de reportatges pot ser interessant, divertit i alhora perillós, Robert i Gerda en van ser protagonistes…

Els reportatges bèl·lics els van unir i separar alhora… Van fer bo aquell proverbi oriental “Si estimes el perill, el perill et matarà”…

Colo, dijous 08-juliol-2021