Crítiques i comentaris

L’altre dia, una amiga em recalcava que només critico i no comento les coses que s’han fet correctament… I jo li contestava que les bones decisions ja ens les recorda la informació institucional… A les publicacions oficials de qualsevol govern, sempre hi llegiràs l’excel·lència de les seves accions, accions que, encertades o no, totes són opinables… Com a contrapartida, si un projecte, per diversos motius, a una part de la ciutadania li pot semblar erroni, cal fer-ho saber i no quedar-se’n a l’ombra… No tothom té les mateixes prioritats, ni els mateixos compromisos, ni els mateixos punts de vista, ni els mateixos criteris, ni les mateixes necessitats, ni els mateixos valors… És com aquell acudit referit a una persona que, des que va néixer, no havia parlat mai fins que un dia, ja de gran, li van oferir un cafè i els va deixar anar: “Hi falta sucre”… sorpresa, havia parlat!… Sabia parlar!… Llavors li van preguntar perquè no havia dit res fins aquell moment i els va contestar “perquè fins ara tot era correcte”…

Qui té el poder de decisió mai no ho farà bé per a tothom… El seny cal demostrar-lo i mesurar-lo, aparcant les pròpies preferències i madurant, compartint i consensuant les decisions complicades amb la resta d’opinions… I ser conscients que ni tothom ni ningú tenim raó sempre…

Colo, dilluns 12-juliol-2021