Festes i commemoracions (XVI): Festa Major petita II
La festa dedicada a Sant Quirze i Santa Julita començava en el seu caire religiós amb una processó a les 7 del matí per portar les relíquies dels sants a la capella, on se celebrava la missa dedicada als màrtirs. A la meitat de la dècada es comença a destacar la tradició que celebri l’eucaristia un sacerdot del poble. L’altre costum curiosa que perviu és que a aquesta missa hi anaven algunes autoritats encapçalades pel secretari de l’Ajuntament. Així nasqué la denominació de la missa del secretari. Posteriorment, un alcalde, atenent que el càrrec l’ocupava i ocupa una senyora, la va batejar con la missa de la secretària. El redactat del programa pot semblar sigui ella qui oficia la missa. Es feien i fan en acabar la benedicció dels clavells i cant del goigs, en assistir el cor parroquial. Molt bonic que es conservi aquesta tradició. La corporació municipal en ple anava a l’ofici de les onze a la parròquia.
A les nou del matí hi havia cercavila (pasacalle) per la banda. Molts anys, el “Regimiento Infantería de Jaén 25” (un any es va colar al programa Infanteria 25 de Jaén). Un parell d’anys, la banda de la Policia Armada (els grisos) que portaven gaiteiros. Més tard va venir la banda del “Regimiento Infantería Alcántara 33” de guarnició a Girona. Anaven a l’ofici i interpretaven l’himne nacional a la consagració. Al migdia es feia un concert a la rotonda del passeig, el titulaven paseo selecto.
No hi faltaven les sardanes quasi sempre el passeig -la festa era a mar es deia- per la cobla local Llevantina, tot i que algun any vàrem ballar amb la Principal de la Bisbal, els Montgrins i La Selvatana. L’any 1956, es varen arribar a fer audicions de sardanes a les 19:30h, organitzades per l’Agrupació, i a les 23h patrocinades per E i D.
L’any 1950 va ser el darrer que, després de l’ofici, es ballés a la plaça de l’Ajuntament el ball de Morratxes. Es devien cansar de trencar gerres. L’any següent es va recuperar una tradició antiga -deien-: es va fer una audició de sardanes amb la particularitat que, a la tercera sardana, el ballador havia d’obsequiar a la seva parella de la dreta amb dos clavells vermells propis de la diada. Segurament va ser a la nostra ciutat l’inici del costum de fer la sardana del pomell, que implicava parar la sardana amb tocs de trompeta, obsequiant el ballador a la balladora i ella al cap de poca estona a ell. Llavors acostumaven a ser floretes tèxtils emmidonades. Era per recaptar diners i ajudar a sufragar el cost de l´audició. Cal dir que ajudaven a pagar les sardanes els bars del passeig, Quiosc López, La Gàbia i el Café España. Per això, les audicions anaven canviant d’emplaçament i se situaven davant dels respectius patrocinadors.
L’ajuntament cobrava per aquells dies un arbitri sobre les consumicions als bars i cafès- un segell que venia sota el got o tassa de 0,20 cèntims de pesseta. Males llengües deien era per l’Alcalde, quan era per ajudar a les despeses de la festa.
Teníem una processó, quin abanderat escollia l’ajuntament. Varen venir delegats sindicals, diputats de la Diputació, càrrecs del govern civil i feien el recorregut que ja vàrem comentar quan la processó de Corpus. Molts participants portaven amb el ciri els clavells vermells dels patrons màrtirs que hi anaven representats per una noia i un nen vestits de vermell i verd i encadenats entre si. Al passar per la capella de Sant Quirze es cantaven els goigs. Encapçalaven la processó els gegants, capgrossos, ball de bastons, amb aire festiu. Portaven les relíquies, en un tabernacle, joves d’A.C. i seguia el clero.
Portada del programa de l’any 1954, la qual va portar problemes a l’alcaldia
Aquesta festa major estava repleta d’actes: alguns any envelat, circ, tir al plat, futbol amb equips superiors, teatre amb companyies de Barcelona, conferències i exposició de treballs escolars, concert per les bandes i un concurs per escollir el dibuix de portada del proper programa. També recordem vetllades de lluita grecoromana, boxa i lluita lliure a l’envelat. L’any 1952 es varen entregar els habitatges de Sant Quirze i es van fer unes eliminatòries dels jocs interescolars comarcals. L’any 1957, ja vàrem tenir concert d’una coral alemanya (havia començat la invasió de turistes i diners). El darrer dia, entrada de nit, s’acabava la festa major amb una “traca de lujo”.
