Les Torretes de Calella, història i futur

#lectoropinaCalellaCOM: Pere Porti Gallart

La necessitat de comunicació en el segle XIX per part de les administracions, especialment de l’estatal, va fer que a mitjans de segle s’encarregués a l’enginyer militar José Maria Mathé la posada en funcionament d’una xarxa de torres de telegrafia òptica que, d’una forma radial des de Madrid, arribarien als diferents punts geogràfics de la península, inspirada en el projecte de l’abat francès Claude Chappe, que ja 50 anys abans s’havia implantat a França.

A Espanya, es van construir unes 200 torres de les línies generals i unes 20 de les línies militars, aquestes exclusivament a Catalunya, motivat per el conflicte bèl·lic anomenat Guerra dels Matiners, essent les seves característiques semblants a les anteriors però amb una configuració més senzilla. Les de Calella, juntament a les del Puigsardina, a Riudarenes, són els únics exemples on trobem ubicades les dues torres. És, doncs, un fet singular important que cal tenir en compte, especialment perquè al cim del Capaspre s’hi pot accedir més fàcilment i la seva conservació, tot i ser deficient, és molt millor que les que estan a la comarca de la Selva.

Les torres es construïen amb pedres del lloc sota un mateix disseny. Tenien planta i dos pisos, així com un terrat. A la planta baixa, on hi havien espitlleres de defensa, s’ubicaven les lliteres del personal i magatzem; al primer pis, que alhora era l’entrada de la torre mitjançant una escala o passera, hi havia el menjador i serveis; i al segon pis era on s’instal·lava el despatx per la recepció i emissió dels missatges amb dos finestres per veure amb ulleres de llarga vista la torre anterior i la posterior. Des d’aquest despatx es manipulava l’estructura del terrat, que era la que servia per transmetre el missatge. Aquest mecanisme, que va anar variant amb el temps, estava format bàsicament per un pal vertical dividit en franges, una bola en paral·lel que pujava i baixava fins a la franja desitjada i un altre pal transversal a l’anterior que tenia quatre posicions: vertical, horitzontal, inclinat a la dreta i inclinat a l’esquerra. Cada posició del mecanisme indicava una lletra o número i la seva composició donava d’una forma criptogràfica mitjançant un diccionari, un text que era el que s’enviava a la propera torre. A les línies generals, les torres veïnes de Calella estaven ubicades a Caldes d’Estrac i al cim del Montagut (Santa Susanna). Les torres de Calella treballaven bàsicament com a enllaç i el seu ús era restringit a les autoritats civils i militars de l’època.

El seu funcionament va ser de no més de deu anys, perquè la telegrafia elèctrica s’obria pas a marxes forçades i el sistema de telegrafia òptica va quedar desfasat molt ràpidament.

Què fer amb les Torretes? Cal reconstruir-les? I de quina manera? Aquestes són les preguntes que ara cal plantejar. Si les deixem com estan, el seu futur és més aviat negre. No estan protegides, per tant, tothom pot entrar-hi i emportar-se una pedra de record. Si pensem en reconstruir-les,  se’ns plantegen diferents escenaris. El més interessant i, no per això el més recomanable, seria seguir el procés que s’ha fet a Arganda del Rey (Madrid) amb un projecte que ha deixat la torre en el mateix estat que quan estava en funcionament. Una reconstrucció total tant a l’exterior com a l’interior, amb una rèplica 100% real del mecanisme a la part superior. Però una alternativa més econòmica i en consonància amb el nostre record històric seria la d´aixecar les parets que falten a les nostres Torretes, deixant-les sense arrebossar amb l’acabat de pedra al que estem acostumats a veure-les, però inaccessibles en el seu interior, recuperant la fossa que les protegia. Així consolidaríem les dues edificacions per a preservar-les en el futur. El programa electoral d’una part de l’equip de govern municipal d’enguany proposava la seva reconstrucció. Tenim quatre anys per endavant per a fer realitat aquesta promesa.

Cal fer que el Centre d’Interpretació del Far s’ampliï en la seva part relativa a les Torretes. Cal construir unes maquetes de les mateixes i fer unes rèpliques dels mecanismes de transmissió. Cal involucrar els centres docents de la nostra ciutat perquè els seus alumnes vegin en algun moment de la seva educació com va ser en seu funcionament i la seva història. De nosaltres depèn que la silueta d’elles quedi per sempre dalt del Capaspre.