El culebró es va iniciar fa més de 4 anys, a finals de la legislatura 2015-2019, quan el govern encapçalat per Montserrat Candini va començar a promoure canvis urbanístics per permetre que Aldi construís un supermercat en un terreny privat que l’Ajuntament tenia llogat com a bossa d’aparcament des de l’any 2014.

En un primer moment, el govern va al·legar que el projecte de l’Aldi permetria ampliar l’Hospital de Calella o construir un nou CAP, ja que l’Ajuntament obtindria 2.800 m2 amb la construcció de dues plantes de vol al damunt del supermercat. Les primeres modificacions urbanístiques van ser per permetre els usos comercials, sanitaris i docents al terreny, però el Departament de Salut va rebutjar utilitzar aquest espai per posar equipaments sanitaris. Després de diverses hipòtesis sobre si traslladar-hi equipaments municipals, finalment el govern va decidir destinar el dret de vol a pisos socials, malgrat no hi ha, pel moment, pressupost per executar-ho ni s’ha anunciat que hi hagi cap promotor per construir-los.

Una vil·la romana de “conservació excepcional”    

Quan Aldi es va interessar en aixecar un supermercat al solar, ja se sabia que al subsòl hi havia restes romanes, però no va ser fins que es va excavar i va quedar al descobert que es va poder copsar la “conservació excepcional” del jaciment. Una vil·la romana del segle I dC, que era la residència d’un productor d’àmfores amb diferents elements que encara es conserven, com una porta d’arc de mig punt i un aqüeducte.

De fet, quan el jaciment va sortir a la llum després de dos mil anys enterrat i la ciutadania el va veure, un grup de calellencs es va unir per intentar aturar la construcció del supermercat. La Plataforma per la dignificació de la vil·la romana de Calella va organitzar concentracions, conferències, recollida de signatures i tot tipus d’activitats amb l’objectiu que no es tornés a soterrar. Una de les seves fites va ser aconseguir que la vil·la romana fos declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), fins i tot es va traslladar al Parlament a través de la CUP i els Comuns per intentar que passés de local a nacional per donar-li una protecció a nivell de la Generalitat, però no va prosperar.

La Plataforma va demanar directament al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que aturés les obres de l’Aldi per protegir les restes arqueològiques. Ho va fer a través d’una carta oberta amb la qual van obtenir el suport de personalitats com el vicerector de Patrimoni Cultural de la UB, Agustí Alcoberro; els escriptors Julià de Jòdar i Anna Maria Villalonga; l’exalcalde de Girona i catedràtic emèrit de la UdG, Joaquim Nadal; i el filòsof calellenc i eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras; entre d’altres personalitats com arqueòlegs, historiadors, catedràtics universitaris, periodistes, artistes, professionals de l’àmbit de la recerca i la salut o professors. Multitud de calellencs també van signar el manifest. 

L’única “concessió” que el govern va fer de les diferents demandes contra el supermercat va ser la compra del que hauria d’haver estat la planta -2 de l’aparcament per donar més espai al jaciment, eliminant així la planta que s’havia dit que seria per Gestvia i, per tant, de places per la ciutat. En canvi, Aldi si que disposarà de 74 places per oferir als seus clients a la planta -1, que se sumaran als 1.200 m2 de l’establiment. L’aparcament de l’Hospital 2 tenia 127 places i, inicialment, el de sota de l’Aldi hauria d’haver tingut 144, per tant, es preveia un increment de 17 places. Però amb la planta sencera eliminada, els conductors que no siguin clients del supermercat hauran d’esperar que es construeixi el nou pàrquing de l’Hospital, que tindrà un cost d’entre 4 i 5 milions d’euros. 

Diferències polítiques i un intent de consulta

Si la societat civil calellenca va oposar-se a la construcció de l’Aldi, alguns partits polítics també ho van fer. La CUP i els Comuns hi van estar en contra des del primer moment, mentre que ERC va anar relaxant la postura. Junts per Calella i el PSC van ser els defensors del projecte de cripta arqueològica, facilitant tots els tràmits administratius i modificacions urbanístiques perquè el supermercat s’hi pogués instal·lar.

La diferència de posicionament va estar a punt de propiciar que se celebrés una consulta popular que dónes l’oportunitat als ciutadans de votar si volien que s’aixequés l’Aldi, però el govern la va impedir.

Menjar, roba i petits electrodomèstics

Part del teixit comercial també es va posar de perfil degut a les característiques de la cadena, que ofereix preus molt baixos i concentra la venda de tot tipus d’objectes, des de roba a petits electrodomèstics com fregidores o depiladores LED, també elements de decoració o roba de llit. La gran competència que aquest tipus de superfícies suposa pel petit comerç va fer que es posessin en peu de guerra, però no de forma unida. De fet, l’associació de comerciants Calella Centre Comercial va presentar al·legacions en un primer moment queixant-se de la pèrdua de places d’aparcament, però les van retirar a últim moment abans que entressin al ple.

Així, el primer d’agost Calella tindrà un nou supermercat amb una àmplia oferta de productes, amb l’avantatge de disposar també d’aparcament pels seus clients i d’una campanya de màrqueting prèvia a la seva obertura que s’ha allargat durant més de 4 anys en forma de polèmica.