Els anys cinquanta (XXIX): festes i commemoracions XIII
“De prop o de lluny, Corpus pel juny”, dita que emmarcava una diada molt assenyalada en les costums d’aquell temps. Sempre en dijous (un dels tres que brillaven més que el sol). Ara el celebra l’església el diumenge següent.
Setmanes abans, hi havia reunions de veïns per preparar la feina de fer les estores de Corpus: fer el disseny i procurar-se els materials que anaven de les flors mes corrents, la ginesta i trossos de tiges, fins a serradures tenyides i sorra de colors, molt fina, dit marbre picat. Alguns anys es va patir falta de clavells i la imaginació havia de treballar. Es feia feixuc aconseguir que tothom participés, en uns trams de carrers més que d’altres. Finalment, lluïen unes magnífiques estores. En general, eren de dues formes: una ampla de tot el carrer i curta, quasi quadrada, amb dibuixos molt ben treballats. L’altra eren els que anomenàvem “pasillos”, més estreta i que acostumaven a anar de cantonada a cantonada. També hi havia alguna de rodona petita. Bona col·laboració dels veïns, els més artistes o més esforçats a fer-les i d’altres amb aportacions econòmiques.
La ginesta que donava el color groc a les estores també servia per escampar-la pel carrer quan les cases no tenien estora al davant. Anar a buscar ginesta era una bona sortida, les nostres muntanyes en tenien i uns pocs aprofitaven per fer algun diner, baixant amb un cove ple i anar per les cases a vendre-la.
Hi havia un concurs d’estores convocat per SIAC (secció d’investigacions d’AC), al que no calia inscriure’s. Solament demanaven que l’estora estigué acabada en passar el jurat. Es repartien premis. Quan va començar la seva vida la Junta Municipal de Turisme, als darrers anys de la dècada, donaven un premi, la qual cosa va donar peu a que es fes l’aclariment que no es feien les estores pels turistes. Aquests desfilaven admirats a veure-les, igual que molts calellencs, la tarda de Corpus.
No hi podien faltar anècdotes i fets controvertits. Un any, en el tram de Jovara entre Sant Joan i Sant Josep, van fer curt de flors i varen pintar dues franges blanques als costats. Aquestes franges paral·leles pintades varen resistir vàries setmanes. Hi hagué aquells que anaven dient: “heu vist quina estora més maca que hem fet”, i els veïns al darrera dient: “si no ha tocat ni una flor”.
En una estora també de Jovara, entre Ànimes (llavors Calvo Sotelo) i Sant Pere, hi varen fer una al·legoria al muntanyisme dibuixant un piolet i la corda d’una forma que hi hagué qui va interpretar representaven la falç i el martell comunistes. Varen rebre la visita de l’alcalde amb la Guàrdia Civil per exigir es retirés al dibuix. Igualment es feia retirar qualsevol referència a les quatre barres que al cap de pocs anys ja no “molestaven”. Val a dir que a l’estora de Falange, Jovara entre Amadeu (llavors General Mola) i Ànimes, algunes vegades hi havien posat símbols del Movimiento. Poden veure dues fotos de les estores mencionades.
A l’anterior dècada, els anys quaranta, tenien força les enramades que es varen anar perdent. Als primers anys dels cinquanta es continuaven fent enramades al carrer Raval (que les van continuar molt anys) i encara es feien a trams dels carrers Jovara, Església, Romaní i Amadeu. Consistien en posar branques i ramatges a les parets de les cases i algunes garlandes artesanals. En el cas del carrer Raval, el que més recordem, donava per la seva estretor una sensació de boscúria molt típica i especial.
Per acabar, una festa no assenyalada, però que va ser tota una celebració. Per fi l’any 1957 s’acabaren les restriccions d’electricitat. Els pantans que cada diumenge veiem inaugurar al NO-DO havien aconseguit la seva funció.
