Crisi climàtica, emergència climàtica…, gestió climàtica!
Des de la llevantada “Glòria” -que va deixar un bon rastre de destrucció a la costa, però també a les rieres, camps de conreu i boscos del Maresme-, els ajuntaments, moguts per la sensibilització social ciutadana i, perquè no dir-ho, per la necessitat de donar una resposta que faci semblar que aquesta tempesta va esdevenir el punt d’inflexió per una gestió més sostenible i mediambientalment desitjable en els nostres municipis, han aparegut les “taules d’emergència climàtica” i organitzacions més o menys encertades per decidir que cal fer en el futur.
La veritat és que estic sorprès. Vol dir que no hi havia res previst abans de la llevantada? Vol dir que no hi havia cap protocol de gestió d’una tempesta més que anunciada amb dies d’anticipació? Vol dir que, una vegada més, es va confiar a que no seria tant greu? En fi…, no vull ni pensar que no hi havia cap previsió de resposta. De fet, si ho mirem i analitzem bé, els dies previs es van emetre comunicats, avisos des dels ajuntaments i des de les administracions públiques per tal que tothom –i dic tothom-, fes previsió davant del que s’acostava…, però us ben asseguro que aquests no van arribar a milers de ciutadans. Pensar que totes les persones s’informen del què es diu des de les administracions és pura ingenuïtat. Sense anar més lluny, en la zona on visc no va arribar cap avís. Si no és perquè hi ha una voluntat personal d’estar informat, no m’hagués assabentat. Però igualment, no es va veure que es prengués cap previsió a la zona per on, habitualment, baixa l’aigua del Parc Dalmau, carregada de fangs, branques, herbes, plantes, etc…, ni es varen retirar els contenidors d’escombraries (per cert, el d’orgànica va passar “navegant” per davant de casa mogut per la força de l’aigua que baixava. Tot un espectacle veure com travessava la carretera i els cotxes l’anaven sortejant).
Però tornem al tema. Ara es faran tantes reunions com faci falta per veure com gestionem el clima –evidentment a escala local-, quins protocols s’han d’aplicar, qui en serà el responsable, com s’avisarà a la població, que cal fer per evitar o disminuir tant com sigui possible els efectes de les noves tempestes que vindran, etc…, de ben segur que es farà bona feina. Almenys és el que espero. I és el que cal fer.
Però compte, si ens quedem només en les infraestructures públiques i com protegir-les, ens equivocarem. Si només pensem en les conseqüències econòmiques dels danys (sobretot pel turisme) ens equivocarem. Si només pensem en què cal fer quan vingui una tempesta i no pensem en com gestionem tots els dies de l’any el territori, ens equivocarem.
Cal una gestió integral del territori. Cal pensar en el sector públic, però també en el privat (i com exemple, poso el cas de com s’instal·len les antenes de TV, on es posen, amb quins mecanismes de subjecció, etc.). Cal pensar en la costa, però també en les rieres i el bosc. Cal pensar en els carrers, cal pensar en les infraestructures de serveis (aigua, telefonia, internet, etc). Cal pensar en un sistema previ d’avisos per tal que arribin a tota la ciutadania. Cal, en fi, pensar en una nova manera de gestionar el territori del municipi, de manera integral, no només pensant en les “tempestes”…
I acabo: amb una partida de 1.000 euros en el pressupost municipal, no veig gens clar que tot el que es decideixi en les reunions que es faran, serveixi per resoldre res. Resulta necessari, finalment, dotar de recursos econòmics i humans (amb un tècnic en medi ambient, com a mínim) la ciutat per tal d’anar treballant en les solucions…, que en cap cas han de ser reactives, sinó proactives i amb una visió de futur sense caure ni en alarmismes, ni en cofoismes. I tot plegat, en coordinació amb tots els municipis del Maresme, les administracions catalanes (Consell Comarcal, Diputació i Generalitat) implicades i amb la mateixa xarxa social ciutadana. No es pot deixar als veïns fora de les decisions que els impliquen directament.
Perquè, si una cosa tinc clara, és que de llevantades…, en vindran moltes més!!
