Fem salut!
A resultes de la publicació de les subvencions que l’Ajuntament de Calella atorga a les entitats esportives locals, no he pogut deixar de reflexionar sobre la importància que tenen aquestes entitats, més encara en una societat on, cada dia més, les tecnologies ens tanquen a les nostres residències i ens conviden a no realitzar esforç físic. Almenys ben pocs cal fer-ne per gaudir dels jocs online, compartits o de forma individual.
Les entitats esportives tenen uns avantatges innegables de cara al benestar personal i en relació a la nostra salut. Permeten la socialització de les persones, introdueixen ordre, disciplina i rutines de millora constant, permeten gaudir de l’entorn (tret de les d’interior de pavellons, és clar) i, sobretot, ajuden als nois i noies a entendre el què significa guanyar i perdre (ajuden a saber gestionar el fracàs). Fer esport des d’una entitat esportiva local facilita que es generin xarxes d’amistat i vincles amb les persones properes. Tot són beneficis.
Ara bé, pensant en tot això que acabo d’exposar, també m’ha vingut al cap un fet: la dificultat que tenen totes les entitats per poder seguir tirant endavant amb la seva activitat per motius econòmics. Totes les entitats tenen despeses per al seu funcionament. I els ingressos, en general, arriben amb comptagotes: els propis usuaris, subvencions de l’Ajuntament, de la Diputació o del Govern de la Generalitat. Totes elles minses, per cert. Això fa que, moltes d’elles, no puguin fer la seva activitat de la manera que voldrien i han d’acabar per renunciar, a vegades, a disputar torneigs, lligues o campionats per manca de recursos econòmics. I això, òbviament, desanima.
Si de veritat la classe política defensa -com ho fa-, que l’esport és una de les activitats clau pel benestar i la salut de les persones, no seria adequat que les financés de manera adequada? Certament, a cada municipi de Catalunya hi ha alguna o altra entitat i totes voldrien disposar del màxim suport econòmic…, però això és complicat perquè estaríem parlant d’una quantitat de diners gran. Però… segur que no valdria la pena donar les subvencions que calguin a les entitats?
Recordo que fa uns anys, en una tertúlia a TV3, un metge va dir que seria força interessant invertir més en esport i activitats de lleure ja que això permetria no haver d’atendre tants pacients amb algunes patologies que l’únic que necessiten és que la persona dugui una vida saludable. I l’esport és una manifestació d’aquesta vida saludable. Em va semblar d’un sentit comú que no admet excuses. Però això em fa tornar a la realitat: amb subvencions de mil, dos mil o cinc mil euros a l’any…, la majoria d’entitats poca cosa poden fer. Aquesta és la realitat.
A més a més, cal pensar que moltes de les entitats esportives no disposen d’equips d’elit…, però si que tenen planters de canalla que si tinguessin els mitjans suficients, molts podrien arribar a ser esportistes d’elit. La tasca que es fa amb l’esport de base des de les entitats és fonamental per nodrir els grans equips de jugadores i jugadors d’alt nivell.
A tall d’exemple, a Calella tenim el Club de Tennis Taula que, abans de la pandèmia, disputava les lligues de les màximes categories masculina i femenina d’aquest esport, però que a resultes de la pandèmia i les retallades en els Pressupostos Generals de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament, ha vist com havia de renunciar a seguir en aquell nivell i conformar-se amb jugar en lligues inferiors. En aquest cas concret, la manca de recursos econòmics ha penalitzar l’entitat.
I cal pensar que exactament el mateix ha passat amb altres clubs locals.
Per tant, tot plegat em porta a fer una petició oberta a les administracions (totes) públiques: que inverteixin en esport local. Tots en sortiríem guanyant, però sobretot, guanyaríem en una millor salut i en un més alt benestar físic i psicològic.
