De llevantades i de gestió del territori
Sembla clar que la darrera llevantada que hem patit -amb nom propi fins i tot-, ens ha demostrat que això del canvi climàtic va de debò. Que no és una “mania” de quatre “happy flowers” ecologistes que es prenen massa seriosament la natura. No, el canvi climàtic ja està generant una nova forma d’entendre el planeta i de com la intervenció dels humans està modificant de manera incontrolada el seu delicat equilibri. I encara més, ara ja parlem obertament “d’emergència climàtica” per deixar clar que el temps se’ns tira al damunt i que ja no podem esperar més a prendre decisions estratègiques de gestió mediambiental. I això, en contra del que els màxims representants del capitalisme més dur –com Trump o Boris Johnson i altres il·luminats-, insisteixen en que aquí no passa res. Doncs sí que passa!
La pena, sota el meu parer, és que per mobilitzar-nos hem d’esperar a què passin desgràcies…, com ara una llevantada fora de temps anomenada “Glòria” i que ens ha visitat amb tota la seva cruesa. Ha estat necessari que prenguem mal per posar-nos a guarir ferides. Ara tot són presses: reunions, taules, seminaris, jornades…, i tot un reguitzell de feines per parlar a veure què farem. Home, des de feia temps que la natura ja ens venia avisant…, i ara, tots a córrer!
També, mirat des d’una postura pragmàtica, val més això que no res. Però, compte! Si tot plegat no va més enllà de magnífiques i emocionals declaracions de bones intencions, estarem allà on som ara: a les portes de patir noves desgràcies.
Vist el que ha passat –i no només a Catalunya-, ja va sent hora que es prenguin mesures de gestió ambiental. I que siguin prioritàries. I amb dotació de recursos econòmics i humans. Molts, en caldrà molts. Però els diners i les persones hi són, només els hem de posar (i potser comprar menys avions i tancs i submarins i vaixells que no entren al port, etc…) i comprar i invertir en gestió de l’entorn.
Pel que fa al Maresme, sembla clar que, si cada poble va a la seva, això serà un festival de despropòsits. Només es podrà fer una bona gestió si es fa coordinadament –des del Consell Comarcal, per exemple- i sense buscar la medalla o la felicitació personal o partidista. El problema el patim tots i només ens en sortirem si s’actua pensant en el bé comú i en l’interès general de tota la ciutadania. Si es fa pensant en cada un dels “reines de taifes” municipals, el fracàs serà històric…, i les conseqüències ens faran patir.
Caldrà tenir obertura de mires i pensar en el territori en conjunt. Aquí hi ha problemes que ja venen de fa temps i que fins ara han passat sempre a un pla secundari: platges, sí…, però també la gestió dels boscos, del subministrament de l’aigua de boca, de la gestió dels residus, de la gestió del consum de l’energia elèctrica, de la sostenibilitat del territori que en determinats mesos de l’any rep una població molt superior als recursos reals que aquest territori disposa, la mobilitat intercomarcal i cap a altres indrets, el transport públic (què farem amb la línia del tren? Ha de continuar a la façana marítima o ha de passar cap a l’interior?), etc…, hi ha un tema de gestió del territori àmplia i, alhora, complexa (segur que m’he deixat temes, com la gestió de les rieres, per exemple). Caldrà, repeteixo, planificar una gestió molt àmplia del territori, on es tinguin en compte una diversitat de situacions on totes juguen un paper més o menys important. I, és clar, seria bo poder anticipar problemes per poder prendre decisions a l’entorn de quines actuacions caldria fer…, i no esperar a la propera llevantada a veure quins danys ocasiona per, llavors sí, fer alguna cosa.
A Calella hem viscut un episodi que ens ha sortit prou bé: no hem perdut platja, la riera no ha sortit de llera (tot i que ha provocat danys a la pagesia), els boscos han aguantat prou bé i les destrosses en els habitatges no han estat estructurals, per bé que tendals, vidrieres, pluvials i altres materials –com antenes-, han patit els efectes destructius del vent. Però no podem estar tot el temps reparant el que el clima ens fa malbé. Haurem d’aprendre a construir diferent i a posar les coses de manera que puguin aguantar millor les inclemències meteorològiques. L’Ajuntament haurà d’anar pensant en com donar resposta adequada a tot això. És la seva feina i pot definir un model d’urbanisme que tingui en compte el clima. És qüestió de voluntat i ganes de fer-ho.
El Glòria ha passat i ara ens queda la feina de repensar com volem continuar vivint en la nostra terra, de manera que no haguem d’estar patint per l’arribada d’una nova llevantada, que igual es podria dir “Malèfica”!!
