Els i les candidats excloents
Com ja es sabut, en la majoria de poblacions catalanes, tots els partits polítics estan posant en marxa la seva pròpia maquinària electoral. Per una banda, preparant els programes d’accions que aniran explicant a mesura que s’acosti la campanya municipal i, per l’altra, estan en plena recerca dels seus respectius caps de llista. A Calella, hi ha una efervescència que no es veia des de fa anys. Junts, PSC, ERC, Comuns ja han presentat de forma més o menys definitiva els seus caps de llista. També ho ha fet el PP. I d’aquest darrer partit volia parlar.
Ha presentat per primera vegada una candidata. Això sol ja és una bona notícia, doncs sembla que per fi s’ha trencat una dinàmica molt masculinitzada que venia presentant el partit. Però aquesta bona nova ve una mica enterbolida pel fet que la futura cap de llista (encara no s’ha fet de forma oficial el seu nomenament), per bé que viu a Calella, ja ha estat regidora a Pineda…, d’on va abandonar el partit per anar-se’n al de Ciudadanos. Mala peça al taler. Una persona que va canviant de partit ja defineix un perfil no gaire fiable, doncs dona la impressió que avantposa els seus interessos als del partit a partir de les circumstàncies que es puguin presentar. Però vaja, tampoc no li dono massa importància, doncs el transfuguisme és una pràctica habitual en el nostre país i han estat molts i moltes els que han canviat de partit. Una cosa normalitzada, vaja.
El què m’ha sobtat és que el partit que sempre fa servir el terme “excloent” quan parla del món catalanista o independentista i que ho fa per mostrar com són de contraris a una part important de la ciutadania, ja que amb les seves idees deixa fora de la seva acció política a aquells i aquelles que no pensen igual…, ara ha resultat, sí, que els del PP de Calella presenten una candidata que només fa servir el castellà per parlar en públic. Fins a dia d’avui d’aquesta publicació, no l’hi he escoltat cap discurs o entrevista on hagi utilitzat el català. Ho podria entendre si fos una nouvinguda o una política “paracaigudista” tipus Cayetana Alvarez de Toledo, que no vivint ni essent catalana per cap costat, va ser la cap de llista del PP en les últimes eleccions generals. I, òbviament, no parlava ni un borrall de català. No, la senyora Céline Coronil viu a Calella i a Catalunya des de fa molts anys. Però no parla en català o no l’utilitza per res (bé, igual en la intimitat, que ja sabem que els del PP tendeixen a fer-ho, com en Josemari Aznar, de nefast record). Doncs bé, amb aquesta actitud EXCLOU a una part important de la ciutadania calellenca. Perquè una persona que es postula per ocupar la cadira més important de la ciutat almenys hauria de tenir el detall de parlar en català quan se li fa alguna entrevista en mitjans de comunicació o quan parla en públic. Almenys hauria de mostrar que la cooficialitat lingüística no és una retòrica buida de contingut, sinó una pràctica admesa per aquells que defensen, diuen, la Constitució espanyola. No fer-ho a la pràctica mostra una actitud excloent. Com pretenen els del Partit Popular que una part de la ciutadania es pugui sentir representada per una persona que no utilitza la llengua del país de la majoria dels habitants de la població que pretén presidir? Se que les meves paraules i reflexiones no agradaran a una part dels qui puguin llegir aquest escrit…, però estem vivint moments intensos en el camp de la defensa de la llengua i, justament, estem veient com cada dia hi ha més actituds supremacistes per part de ciutadans que no volen entendre que parlar més d’una llengua, principalment la del propi país, no és cap acte de mala educació, sinó un simple acte de normalitat i riquesa lingüística. Una aspirant a alcaldessa que només utilitza la llengua dels colonitzadors -com alguns diuen-, no demostra sinó un menyspreu cap a bona part dels veïns i veïnes de Calella.
El PP sabrà quins són els seus interessos i els seus objectius, però farien bé de reflexionar si val la pena presentar a una candidata que, de manera clara i evident (fins ara almenys), ha mostrat una actitud excloent cap els catalanoparlants locals. Preocupant.
