Contes

Atenent una sol·licitud, avui explicaré un conte… “El meu amic Peret tenia un avi que havia estat encarregat d’una gran fàbrica tèxtil i diu que a vegades li explicava històries del que passava a les golfes d’aquella fàbrica… Contes que ell pensava inventats perquè el seu avi era xerraire de mena… De tota manera, continuava dient el meu amic Peret, que quan passava per les golfes, aquell passadís de dalt de tot de la fàbrica, notava una sensació estranya que el feia pensar que potser alguna cosa de veritat podia haver-hi en aquelles històries que l’hi explicava el seu avi sobre cites o trobades ocasionals (o potser fins i tot concertades) entre el personal d’aquella empresa… Encarregats, treballadors/res, tècnics, comptables, administratius… Tot un grup de gent que el seu avi anomenava “els fantasmes de les golfes”… Continua explicant en Peret que al final d’aquell passadís, hi havia una part tancada que s’utilitzava per magatzem de “males endreces”… Dins d’aquella zona, encara avui dia s’hi respira una barreja d’aquell alè, d’aquell vapor de calderes, màquines, olis, serradures i humitat, que ho entelava tot… Entelava persones, històries i afers poc coneguts, que totes les grans fàbriques, empreses i, fins i tot, famílies solen amargar a les seves “golfes” i que mai sortiran a la llum… Per cert, no fa pas gaire vaig poder entrar en aquella mena de magatzem i, sorprenentment, hi vaig trobar l’Eva, una companya de l’institut, “¿Què hi fas aquí?”, li vaig preguntar, i diu ella: “Ja ho veus, menjant una poma, ¿en vols una mossegadeta?…”

…I heus aquí un gat i heus aquí un gos, que el conte ja s’ha fos… ¿Tampoc és tan difícil imaginar-se contes, oi?… Contes???…

Colo, dimarts 19-gener-2021