Junts per Calella-PDeCAT, l'actual partit al govern, va pronunciar un discurs a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Calella, en el que també hi va participar l'exalcaldessa Candini i membres calellenques de l'executiva del PDeCAT Maresme, Sara Planas i Irene Vila.

• La mateixa Montserrat Candini està fent els contactes per trobar qui encapçali la candidatura del PDeCAT a les eleccions del 2023 sota la marca de Pacte Local després que Buch decidís marxar a Junts. Tot i el trencament escenificat entre les dues formacions, en els vuit mesos que queden fins les municipals encara podrien haver molts canvis.

La decisió de Buch de concórrer a les eleccions com a alcaldable de Junts ha desmuntat els plans del PDeCAT de Calella, que ara busca un nou cap de llista. L’estratègia de fer Buch batlle de forma oficial va rebre la benedicció de l’exalcaldessa Candini, d’aquesta forma, podia obtenir experiència i notorietat per ser el relleu natural de Candini al PDeCAT de Calella presentant-se ara sota la marca de Pacte Local com ja estan fent altres alcaldables de ciutats on s’hi ha mantingut amb força el PDeCAT.

El PDeCAT vol presentar-se a les eleccions municipals però necessiten una persona que encapçali la candidatura. La mateixa Candini, ja recuperada del càncer que la va fer renunciar a l’alcaldia i de nou amb un càrrec públic, ara com a assessora a la Diputació de Barcelona, ha estat fent contactes per trobar una persona nova fora del nucli del partit. L’exalcaldessa ja havia anunciat anteriorment que no es tornaria a presentar com a cap de llista però va explicar que no deixaria la política activa.

Els cinc regidors actuals de Junts per Calella – PDeCAT van signar un comunicat manifestant el seu “compromís” amb la ciutadania “sota el lideratge de l’alcaldessa Candini”, publicat a les xarxes acompanyant-lo d’un text en el que afirmaven que “tots els regidors, a excepció de Buch, mantenen intacte el compromís amb Junts per Calella”. Dels cinc, almenys tres, Montserrat Mateu, Albert Torrent i Ramon Llamazares, són socis del PDeCAT Calella.

Junts per Calella – PDeCAT està format per sis regidors. Després del salt de Buch a Junts, els altres cinc han afirmat seguir compromesos amb el partit i amb el govern i han creat una comissió per controlar que el pacte al que van arribar amb el PSC a l’inici de la legislatura es manté.

Josep Gibert i Lucía Sánchez no s’han posicionat públicament. Sánchez forma part de la comissió per part de Junts per Calella – PDeCAT, juntament amb Albert Torrent, que ha vetllar pel compliment del pacte de govern. Tot i així, en els set mesos que queden fins les eleccions, algun dels regidors podrien seguir el camí de Buch i fer el canvi de Junts, d’altres podrien sortir de la política municipal.

Malgrat qui té més experiència política i s’ha mantingut fidel al PDeCAT és Torrent, a hores d’ara Candini ja hauria temptejat a tres persones com a cap de llista per les municipals de 2023, algunes sense vinculació amb el món de la política local i que suposarien cares noves si aconsegueixen tenir representació a l’Ajuntament, però no amb totes ha tingut sort. L’exalcaldessa Candini ha intentat reclutar-los però entrar en política no és fàcil i menys en el context actual: a nivell econòmic s’acosta una recessió i a nivell social cal lidiar amb problemes com una inseguretat creixent i la inflació exagerada.

El pròxim cap de llista també s’haurà d’enfrontar a les comparacions amb Candini. Això ho sap prou bé Buch, qui ha hagut d’anar lidiant constantment amb comparacions. Candini va governar amb mà de ferro les dues primeres legislatures però la tercera ha estat condemnada gairebé des de l’inici, amb la sacsejada que va provocar la gestió dels menors no acompanyats a l’Hotel Marisol i amb una pandèmia de la qual encara se’n pateixen les conseqüències.

Al nou alcaldable del PDeCAT se li haurà de confeccionar, també, una nova llista. L’actual partit al govern, Junts per Calella-PDeCAT, té militants i simpatitzants, alguns ja significats i d’altres que ho hauran de fer properament. La presidenta del PDeCAT de Calella, Sara Planas, i Irene Vila, també de Calella, formen part de l’executiva comarcal del PDeCAT i anirien també a llistes calellenques.

Queden vuit mesos per les eleccions municipals, que seran el 28 de maig de 2023. Cap al mes d’abril, però, s’hauran de presentar les candidatures electorals definitives davant la Junta Electoral de Zona, en aquest cas d’Arenys de Mar. Això vol dir que queden uns set mesos per endavant de negociacions fins a confeccionar els noms que formaran part de les llistes.

La diferència més notable entre PDeCAT i Junts és amb la independència de Catalunya

Tot i les primeres reaccions després de la notícia de Buch, amb situacions de crispació en públic a la Fira de Calella i la petició de dimissió de Buch per part del PDeCAT del Maresme, tampoc seria una gran sorpresa que acabessin fent una llista conjunta. Qui podria recompondre els ponts de diàleg trencats a Calella entre les dues formacions és Artur Mas. Mas es veí del Maresme i es manté dins del PDeCAT on ja ha expressat des de fa temps que aposta per una reconciliació entre les dues formacions i, malgrat no formar part de Junts, exerceix un lideratge social. Mas té una bona relació amb Candini i es va deixar veure presentant l’alcaldable de Junts a Premià de Mar per les pròximes municipals. No només Mas, si Xavier Trias finalment accedís a ser l’alcaldable de Junts per Catalunya a Barcelona, també podria ajudar a teixir ponts trencats a Calella.

Amb tot, la recent decisió de Junts per Catalunya de sortir del Govern de la Generalitat per la deriva autonomista d’ERC tampoc ajuda a trobar punts en comú entre PDeCAT i Junts, ni a Calella ni a d’altres municipis. La majoria dels militants de Junts que provenien del PDeCAT feien campanya per no trencar amb ERC a la Generalitat. Per això, molts alcaldables de Junts que tenen a les seves llistes militants provinents del PDeCAT demanaven no sortir del govern, ja que s’acosten les municipals i calia evitar a tota costa que el conflicte que hi ha a Calella sorgeixi a d’altres pobles i ciutats amb el perjudici que pot comportar a les votacions sabent que les dues formacions es dividirien el vot a les urnes, un fet que els pot fer perdre regidors.