La Minerva i en Quirze, els gegants de Calella, van ser ideats el 1935 però batejats el 2002
Una nocturna commemora els 20 anys del bateig de la Minerva i en Quirze
La Minerva i en Quirze són els gegants nous, els vells són en Bernat i l’Elisenda, originaris de 1961
L’any 2002 es van fabricar els gegants actuals de la mà de Toni Mujal, un mestre artesà de gegants de Cardona. La Minerva i en Quirze ja hi eren des de 1935 però encara no tenien nom, li deien simplement el gegant i la gegantessa. El Mastegamosques ja els acompanyava també des de l’inici.
La Minerva i en Quirze han protagonitzat la cercavila nocturna de Festa Major
Minerva i Quirze són els dos gegants per excel·lència de Calella, ara pesen uns 75 quilos però van arribar a pesar-ne 120. Una investigació de l’estudiós calellenc, Aniol Noguera, recupera una part de la història de la imatgeria de Calella que dóna peu a conèixer, amb més profunditat, d’on surten els nostres gegants.
La història dels gegants a Calella es remunta a l’any 1669 on, després d’instaurar-se la Festa de Sant Quirze i Santa Julita, apareixen per primera vegada unes despeses relacionades amb els gegants al que aleshores era el Comú de la Universitat de Calella -l’Ajuntament de l’època-. La descoberta és obra d’una investigació que ha liderat el calellenc Aniol Noguera i que va presentar fa uns dies en una conferència a Can Saleta relacionant la tradició de la imatgeria festiva. Noguera també va arribar a la conclusió que l’any següent, el 1670, Calella va tenir cavallets de l’època, unes imatges de cavalls en les quals els seus portadors són incorporats al seu interior com si estiguessin damunt de cavalls, com les llopetes actuals però més grans.
En la conferència, Noguera va explicar que els gegants, inicialment, sortien al carrer a la processó del Corpus Christi. Està convençut que les imatges calellenques deurien ser d’alguna confraria de l’època, com la del Santíssim Sagrament -després de la Minerva- o la del Roser.
Amb tot, els primers gegants de la cultura mediterrània recordaven personatges de les diferents cultures, majoritàriament musulmana. Amb una forta vinculació eclesiàstica representaven el mal sotmès a la bondat.
En els arxius de Calella no hi consta, però, cap altre menció a gegants fins a finals del segle XIX quan, a la festa Major de la Minerva, era tradició llogar capgrossos per fer-los ballar al to del flabiol.
1935, primers Quirze i Minerva, però sense nom
- No va ser fins al 1935 que es coneix el primer projecte de construcció dels actuals Minerva, Quirze i Mastegamosques. En aquell moment sense nom, se’ls anomenava gegant, gegantessa i un esparriot que servia per obrir la processó. Aquest esparriot, acabarà essent el capgròs Mastegamosques.
Un any abans, Jaume Farrerons, un olotí afincat posteriorment a Calella, es va posar a treballar en el bust de dos gegants i un capgròs, en el taller d’un contractista de l’època, paleta i escultor calellenc. Era un moment polític que permetia recuperar activitats religioses al carrer. Ferrerons, però, no va poder acabar els gegants degut a la seva mort sobtada just en el moment que estava escolpint el primer cap de gegant, futur Quirze.
Amb els plànols de Farrerons, es va encarregar a un artista olotí perquè els acabés, cobrant dos mil pessetes de l’època. Es tractava de Sadurní Brunet, que va construir el gegant i la geganta amb guix. Sumant-hi la fusta dels cavallets d’aquests dos gegants tenien un pes, cadascún, de 120 quilos. Un pes excessiu per sortir en processó gaire estona; tant va ser així que per la seva inauguració, a la processó de Corpus de 1935 (20/06/1935), els seus portadors van renunciar al mig de la segona desfilada.
La preocupació pel pes dels gegants porta als impulsors de la iniciativa a fer-ne construir uns altres que, utilitzant els mateixos gegants com a motlle en fan uns de nous però sense el detall d’aquests primers. Aquests, construïts amb cartró-pedra, tenien un pes considerablement inferior, més manejables i ja són exposats al públic per la Festa Major de la Minerva de 1935. Van desaparèixer mesos després, arran de l’esclat de la Guerra Civil. Aniol Noguera teoritza que podrien estar destruïts en base a que eren figures relacionades amb els moviments eclesiàstics. Aquests primers gegants només van ser vistos per la Festa Major de la Minerva de 1935.
Posteriorment, l’any 1943 es van construir uns nous gegants amb les mateixes cares i l’any 1961 es van substituir per en Bernat i l’Elisenda, aquests sí batejats des de bon inici i van estar actuant com a de parella oficial de gegants de Calella fins l’any 2002.
Els actuals Minerva i Quirze són de 2002
L’any 2002, Calella va reconstruir de nou una rèplica dels gegants originals de 1935 en base a les múltiples fotografies de l’època i als plànols Sadurní Brunet, el primer escultor, que permetia conèixer els detalls dels dos personatges. Es desconeix on són els originals de 1943 i que van amenitzar cercaviles calellenques fins el 1960.
En Quirze, de 3,98 metres d’alçada, un cavaller romà vestit com un armat amb un macer inspirat en el gegant d’Olot, d’on era originari Jaume Ferrerons, el seu dissenyador. La Minerva, una geganta de 3,77 metres d’alçada, la dama del gegant, inspirada en la filla del seu escultor de 1935.
S’incorporava, d’aquesta manera, a la parella que hi havia al moment, en Bernat i l’Elisenda, els gegants vells. Minerva i Quirze, que van ser construïts per Toni Mujal, van ser batejats just ara fa 20 anys.
La primera aparició pública dels actuals gegants va a ser a la nit, per això la cercavila nocturna d’enguany té tant de simbolisme dins la Festa Major de la Minerva.