2020 i els nous reptes per Calella

Cada any, tots desitgem que passin coses positives en les nostres vides, a la família, als amics i, perquè no, a la ciutat on vivim. Es tracta de declarar bons propòsits a partir de les bones intencions que tinguem. Hi ha qui pensa només en ell i altres, en canvi, ho fan mirant el seu entorn, sigui la família, els amics o la ciutat on viu. M’agradaria desitjar algunes coses bones per a la meva ciutat. A veure si me’n surto.

El primer desig va en la línia de voler que tot el que tingui a veure amb la neteja i la seguretat ciutadana millori. Dit d’una altra manera, que la ciutat es vegi neta i endreçada. I, també, que hi hagi els serveis de policia local suficients per garantir una vida tranquil·la per als veïns i veïnes. Que tothom pugui viure en pau, vaja. I és clar, aquest desig no el presento com una petició només per a l’Ajuntament, sinó també per a les persones que vivim a la ciutat. Al capdavall, la neteja comença per no embrutir. Cal respectar l’espai públic i no tirar res a terra i fer servir papereres i contenidors per a tirar les deixalles. Per tant, contribuir a la netedat de la via pública és cosa de tots. Igualment amb la seguretat. Tota seguretat comença per com nosaltres ens comportem, com ens ajudem els uns als altres, com ens relacionem, com compartim els llocs on tots hi vivim. La seguretat no és només intervenir quan passa alguna cosa, és també prevenir i anticipar que no passin coses negatives. Així, comportar-se bé i ajudar-se mútuament és el principi de la seguretat.

En un segon desig, voldria que els governants locals fossin més propers als veïns i veïnes. Aquesta proposta va en la direcció de demanar que pensin més en les persones abans que en destinar diners a “fer coses” que només beneficien a determinades empreses o persones. Parlo, és clar, d’ocupar-se de les persones que pateixen situacions de risc social, de pobresa, de manca d’habitatge, de manca d’aliments, de manca de recursos per tal de poder portar una vida digna…, enfront el destinar diners a proves esportives organitzades per empreses privades, o destinar diners a accions de promoció –que sempre són puntuals–, o en invertir en actuacions discutibles, ja que a vegades no tenen un retorn clar per als veïns. Són molt interessants i ajuden a patrocinar la imatge de la ciutat…, però, quina imatge volem projectar? La d’una ciutat que viu d’esquenes a les persones o d’una ciutat que es preocupa per les persones? Ja sé que alguns pensaran que es poden fer les dues coses…, però amb els pressupostos que té un ajuntament, crec que és difícil garantir l’èxit en els dos camps esmentats alhora. O una cosa o una altra.

Un tercer desig és més insistent en la idea anterior: enlloc de destinar molts diners a grans proves esportives, mentre els nostres clubs no tenen recursos per facilitar i promoure l’esport de base o per les persones grans, té sentit avui dia? Podem seguir assistint a un relat polític on sigui més important gastar-se 150 mil euros en una prova i destinar uns 5.000 euros per entitat,  a promoure l’esport de base? Jo crec que és un error. Ah, és clar, és que s’han d’omplir els hotels de la ciutat, sinó l’economia se’n ressent… Però passa que una cosa són entitats sense ànim de lucre i una altra cosa empreses privades que cerquen beneficis. L’Ajuntament faria bé de prioritzar les entitats que no tenen recursos suficients per atendre els seus objectius, que sovint són fomentar l’esport entre els nens i nenes, ajudant a la seva salut, a la seva socialització i a treballar, com no, per la bona imatge de la ciutat. Perquè els clubs esportius, quan competeixen fora de Calella, també fan promoció de la ciutat. Així doncs, un desig per millorar aquesta situació.

I encara un darrer desig. Aquest és molt polític: que no enganyin els qui tenen la responsabilitat de governar la ciutat. Que què vull dir? Doncs que si hi ha un pacte amb qui no està ben vist que es pacti, però a la pràctica es veu, es nota i es percep que hi ha un acord tàcit o implícit, doncs que siguin valents i ho diguin. Encara que això significaria descobrir que, al final, el que compta és mantenir-se en el poder. Per tant, desitjo que aquesta situació canviï i Calella tingui un govern que representi, realment, a la majoria de votants, que en el cas de la ciutat, va deixar clar que hi ha una majoria independentista. A veure si es pot complir.

Tot plegat són bons desitjos per al nou any. Potser estan carregats d’ingenuïtat. Tot és possible. Però si el que volem –i jo ho vull–, és viure en un poble amb millors possibilitats, curós amb el seu territori i la seva gent, amb un govern que sigui per a tothom i que prioritzi el què és important…, doncs cal entendre que hi ha desitjos que són, realment, reptes valents per al govern i els ciutadans.

Que tots plegats tinguem un bon any 2020, i que els reptes es converteixin en fets.