Final de trajecte…
Això és el que passarà a partir del dia 21 de maig, quan el plenari de l’Ajuntament de Calella nomeni un nou alcalde (ho poso en masculí perquè sembla que el nou ocupant del despatx presidencial serà un home) que ocuparà l’alcaldia. I amb aquesta elecció es posarà fi a 11 anys de lideratge de la Sra. Montserrat Candini. Ens ho podem mirar com vulguem, però serà el final d’un trajecte i l’inici d’una nova etapa al consistori. Per poc temps, certament, ja que a l’any vinent hi ha noves eleccions municipals. Però es posarà fi a “l’accidentalitat” regnant fins ara.
I en aquest moment, som alguns els que ens mirem tot el temps en què la Sra. Candini ha estat al govern de la ciutat i reflexionem sobre el seu llegat i obra de govern.
Com vinc dient sovint, cada ocupant de l’alcaldia municipal ha fet coses positives i algunes que probablement no han agradat tant. La realitat és així, sobretot perquè resulta impossible gestionar un govern local a gust de tothom i donar resposta a interessos diferents, quan no contraposats.
I si pensem en aquests darrers onze anys, segurament hi haurà qui trobarà elements positius i que han estat interessants per millorar la ciutat.
Penso en la restauració de Can Saleta com a nou equipament municipal, o la restauració de la Sala Mozart, on s’hi ha invertit diners per millorar aquesta emblemàtica sala per tal de convertir-la en un espai consagrat a la cultura i a les arts. Aquestes dues rehabilitacions han de ser contemplades com a èxits per a la ciutat. Com també ho ha estat la projecció, a nivell cultural, que ha suposat la posada en marxa del NEC, a l’estiu, que cada any aplega artistes de contrastada qualitat i que fa que moltes persones gaudeixin d’unes nits musicals prou reeixides. Hi apunto la nova escola El Far, a l’espai de la Fàbrica Llobet (encara que personalment estic en contra de posar escoles dins d’edificis ja construïts, però el resultat final és bo).
En la banda que considero que la gestió ha grinyolat hi apunto el Museu del Turisme, un equipament que ningú havia demanat ni feia falta, i que de moment no ha aportat res interessant. També hi poso la nefasta gestió de les ruïnes romanes del Roser –soterrades sota una superfície comercial–, tot i que desitjo que, amb el temps, una part del desastre es recuperi. Ja veurem. Per no parlar del tema de la platja per gossos, una clara demostració de com un tema menor pot arribar a convertir-se en una qüestió de disputa política i social. Espero que tingui un final feliç, però la manera com s’ha gestionat ha estat esperpèntica.
Una cosa sí que voldria posar de relleu i és que aquests darrers dos anys i mig, la Sra. Candini ha hagut de gestionar a nivell local els efectes d’una pandèmia que ha fet estralls en l’economia de Calella. I considero que ha fet el que ha pogut i que ha mostrat preocupació i dedicació per pal·liar les conseqüències de tot plegat. Un tema que, a més a més, no entra dins de les competències de l’alcaldia. En aquest tema, l’aplaudeixo.
Com també haig de manifestar que el dia 1 d’octubre de 2017, dia del referèndum per la independència, l’alcaldessa va saber estar al seu lloc. Especialment, els dies posteriors amb la seva reacció davant dels infames i hiperventilats guàrdies civils i policies nacionals que varen pensar que es trobaven en els seus dies de pràctiques apallissant a qui es trobaven pel carrer.
Finalment, un comentari sobre la seva gestió econòmica. Calella és un dels tres municipis amb la major taxa d’atur de la comarca (amb un total de 30 pobles). Aquesta dada demostra que, en termes econòmics, l’alcaldessa no ha sabut trobar la clau per millorar les condicions per les que hi ha instal·lades o oferir oportunitats per tal que empreses de fora es volguessin instal·lar a Calella. Hi ha un Pla General d’Urbanisme que preveu que determinats espais del territori puguin ser ocupats per empreses i no s’ha fet res, més aviat el contrari, l’ha disminuït. I la taxa d’atur no és un bon indicador de benestar per a la població. Candini ho ha supeditat tot al turisme…, i el turisme ja no és el què era i de cara al futur no servirà com a únic motor econòmic. Calia diversificar. I no ho ha fet. Calella camina, si no hi ha canvis, a convertir-se en una ciutat dormitori amb uns sectors econòmics que no donaran resposta a les necessitats d’ocupació que els nous temps demanen.
Acabo dient el mateix que al principi, ser alcalde o alcaldessa és una activitat complexa, de responsabilitat i que, facis el què facis, mai ho serà a gust de tothom. Com així ha estat amb la Sra. Candini. Però una cosa sí que voldria deixar clara: donar el meu agraïment per haver decidit dedicar una part de la seva vida a la ciutat i a la seva gent. Aquesta decisió té implicacions personals, familiars i socials o, dit d’una altra manera, té un cost important com a persona. El temps i els fets diran com ha estat el seu govern, però sí que mai ningú li traurà l’honor d’haver presidit el consistori calellenc i, entre altres coses, haver estat la primera dona que ocupa aquest càrrec.
Li desitjo sincerament que recuperi la salut i pugui gaudir d’una vida més tranquil·la. S’ho ha guanyat.
