Voleu dir que la culpa és de la tecnologia?

Fent una repassada per les diferents xarxes socials disponibles he recollit alguns comentaris de l’estil següent:

• La tecnologia és una mer…., atonta a la gent.
• Els nanos no saben fer res més que estar enganxats al telèfon…
• Cada vegada que li trec el telèfon [al fill] em diu de tot…
• Els nanos d’avui en dia ja no saben jugar a res…, tot són videojocs…

… I altres frases del mateix estil. Sembla que la tecnologia sigui la gran culpable de tots els mals que tenim amb els infants i els adolescents…, tot i que molts pares i mares que es queixen d’això també es passen tot el dia amb el mòbil a la mà!!

No sóc dels que defensarà o acusarà a la tecnologia de tots els mals del món. Sí que per l’edat que tinc he tingut l’oportunitat de viure en primera persona el passar d’una societat analògica a una societat digital, on les tecnologies han vingut per quedar-se i ocupen llocs molt destacats dels nostre dia a dia. Però que consti –ni que sigui de passada–, que abans es vivia sense tants aparells i, espero, en el futur haurem d’aprendre a viure amb espais sense haver d’estar connectats als mateixos.

De fet, algú ja va dir en el seu dia que la culpa del mal que puguin fer les tecnologies no és pel que elles són, sinó per l’ús que els humans en fem. De la mateixa manera que l’energia nuclear pot generar milions de morts a partir de les bombes, també poden produir energia elèctrica per a milers de cases i habitatges. La qüestió no és tant la tecnologia en sí, sinó en el seu ús i en la voluntat amb la que es pretén fer servir.

Tornant als infants i adolescents, em sembla un discurs molt reduccionista considerar els mòbils, tablets, videojocs i ordinadors els culpables de la seva desconnexió de la realitat o del món relacional. No, la culpa no és dels aparells, en tot cas, és dels pares –sobretot perquè són els qui decideixen comprar aparells als seus fills–, per no saber gestionar el tema de manera adequada. No els culpo directament. Certament, vivim en una època en què la tecnologia de les coses ens aboca a viure envoltats d’aparells per tot arreu i per a una multiplicat de funcions, que sembla que si ens “despengem” serem uns “friquis” socials.

Una vegada tinguem clar que ja no podem recular en l’ús de les tecnologies, se’ns gira una feina necessària: com gestionar el seu ús.

Caldrà fixar normes que facin possible viure tecnològicament, però també humanament. No queda un altre remei.

Viure en “dependència” tecnològica ja veiem a què ens porta: individualisme exagerat, pèrdua de relacions socials, pèrdua d’afectivitat, disminució de l’empatia d’uns envers els altres, egocentrisme desmesurat, pèrdua de referents sòlids, pèrdua del sentit de la realitat, dificultats per saber el què és cert i el que no ho és, adoctrinament social (per negatiu), pèrdua de valors morals, infoxicació descontrolada, manipulació de les emocions i dels sentiments…, i podríem fer una llista que seria molt, molt llarga.

Cal aprendre a viure tecnològicament i per poder fer-ho hem de recuperar el sentit humà de la nostra espècie. No fer-ho a temps ens portarà cap a una societat de baix nivell intel·lectual, pobresa moral i emocional, individualisme empobridor i, sobretot, ens portarà cap a una societat fàcilment adoctrinable…, i això darrer si que podria ser el final d’un món com l’hem conegut fins ara. Per pensar-hi!