• El club no podrà fer front a les nòmines del mes de maig si no pot compensar les despeses

• Els socis estan preocupats per la viabilitat del club

• La pèrdua de socis, la pandèmia i l’increment desorbitat del preu de l’energia porta al club calellenc al punt de no poder fer front a les nòmines del mes de maig, pel que demanen a l’Ajuntament que els ajudin a pagar el sobrecost de la llum i el gas.

• El conveni en precari que l’Ajuntament manté amb el club obliga que es faci càrrec de les despeses de funcionament i les inversions de menys de 40 mil euros. Aquest conveni no assegura la viabilitat de la instal·lació i podria condemnar els esportistes federats a buscar-se altres clubs on practicar la natació.

Desesperació al Club Natació Calella per les factures que estan arribant des de fa un parell de mesos de llum i de gas: s’ha quadriplicat el seu import. De pagar uns 6 mil euros al mes han passat a haver d’assumir-ne 24 mil, una quantitat insostenible per una entitat sense ànim de lucre que treballa amb uns números ajustats. “Si ens cobren 15 mil euros de gas i 12 mil de llum cada mes, és absolutament inviable el club, perquè hauríem de cobrar el triple als abonats i socis, és impossible”, lamenta el seu president, Raül Claramunt.

La situació arriba a tal extrem que les companyies subminsitradores de gas i electricitat renuncien als seus contractes de preu fix amb l’entitat en veure que havien acordat preus molt inferiors als costos de producció.

Aquestes circumstàncies han posat el Club Natació Calella en un context extremadament difícil, fins al punt que el seu president lamenta que “no podrem pagar les nòmines del mes de maig”. Més d’una vintena de persones treballen a la piscina i es poden veure sense sou el mes que ve. El club tampoc arribaria a fer front a les despeses habituals com són la Seguretat Social o la resta d’obligacions i hauria de tornar les claus.

L’increment desorbitat del preu de l’energia se suma a dos altres fets que també han provocat estralls al club. Un d’ells és la pandèmia, que va forçar a tancar la piscina durant 4 mesos i a suspendre les quotes, tot i que un mínim de factures es van haver de seguir pagant. Un cop van obrir, les restriccions d’aforament eren importants i la recaptació mensual també. 

La pèrdua de socis provocada per l’obertura, segons fonts del club, per noves piscines a les rodalies, com són el Crol Centre a Calella, Can Xaubet a Pineda i també a Canet i a Malgrat ha estat un altre cop dur a les arques de l’entitat. Durant l’etapa més dura de la crisi sanitària van perdre el 30% dels abonats, passant de 1.300 a 800. Alguns d’ells han tornat, però comptabilitzen quan han marxat definitivament uns 200. Amb tot, alguns socis també han marxat desmotivats ja que la piscina, consideren, se’ls ha fet petita i està masses hores bloquejada per entrenaments i cursets.

L’any 2020 van tancar amb pèrdues de l’ordre de 30 mil euros tot i les subvencions que van rebre de la Generalitat, l’Ajuntament i l’Estat amb els ERTO. “Si no haguéssim rebut subvencions, el club no hagués superat la crisi de la COVID-19”, assegura Claramunt.

Rescat econòmic

Per evitar haver de deixar de prestar el servei demanen un rescat de l’Ajuntament de Calella, propietari de la piscina municipal Dorly Strobl, sol·liciten que es facin càrrec, com a mínim, de la diferència de preu de l’energia, la gota que ha fet vessar el got. El club ja ha informat a l’Ajuntament que no poden mantenir la instal·lació i demanen un canvi en el conveni de cessió d’ús a precari que va aprovar el ple a l’abril del 2018.

Els responsables del Club ho han fet saber al govern i l’oposició. Des de l’entitat asseguren que tots els partits amb qui han parlat veuen amb bons ulls el canvi del conveni d’us per assegurar-ne la viabilitat econòmica i que el Club de Natació Calella continui gestionant la pisicina municipal.

La concessió per la gestió de la pisicna municipal va iniciar-se l’any 2002 i acabava enguany, però el club va decidir renunciar-hi el 2018 en veure que els números no els sortien. Des de llavors, en un intent d’ajudar a l’entitat, l’Ajuntament va acordar un conveni d’ús que rebaixava les obligacions de l’entitat. No s’havia de càrrec de les despeses d’inversió superiors a 40 mil euros.

Aleshores, el ple també va aprovar el Pla d’Equipaments Esportius on s’hi preveia una nova piscina descoberta exterior. Les veus discordants no acceptaven aquesta inversió i tampoc el model de gestió que s’estava imposant a la piscina. Amb tot, es va posposar fer una nova concessió per a l’explotació de la piscina municipal per por a que un licitador extern entrés a gestionar-la, una instal·lació que es inaugurar l’any 1986.

Totes les pisicines municipals son deficitàries i són diners que provenen dels ajuntaments. D’altres instal·lacions públiques, com Premià de Mar, Terrassa, Molins de Rei o Can Toda, a Barcelona, gestionades també per clubs, tenen el mateix problema sobretot amb la proliferació de les piscines cobertes dels últims 15 anys. Les privades tampoc se’n salven.

L’energia, imprescindible

La piscina municipal Dorly Strobl és una instal·lació de grans dimensions que requereix de molta energia per escalfar l’aigua, que ha d’estar sempre a la mateixa temperatura. La coberta de l’equipament esportiu té plaques solars que escalfen part de l’aigua sanitària de les dutxes i de la piscina, però no és suficient i utilitza gas. Sobretot en els últims dos mesos, en què el cel ha estat pràcticament gris i no s’ha generat energia solar.

Més de 200 esportistes federats

A dia d’avui, el Club Natació Calella té més de 200 esportistes federats de diferents disciplines, com la natació, la natació sincronitzada i, més recentment, en triatló. “Els socis estem tots amb la por al cos de la viabilitat del club”, admet el president, ja que arribant a l’extrem de tancar la piscina suposaria que tots els esportistes de les diferents categories i modalitats haurien de buscar una altra piscina per entrenar amb l’impacte social que causaria a la ciutat.