Pensant en clau de futur per a Calella

Algunes persones es queixen que la circulació pels carrers de Calella és difícil. I ho és més quant es fan talls i no es comunica amb prou antelació o, simplement, quan no es posa la senyalització de carrer tallat en algun lloc que permeti girar per un altre. Si alguns dies coincideixen diversos talls…, el problema ja el tenim servit!! Tot plegat em porta a preguntar-me: quin ha de ser el model de mobilitat d’una ciutat com Calella?

De segur que la resposta no és, ni de bon tros, senzilla. De fet, en moltes altres ciutats passa exactament el mateix. Però, es clar, no val allò de “mal de molts, resposta per a tots igual”. Cal pensar en solucions. I que aquestes siguin possibles.

Fent una ullada per diferents ciutats d’Europa, des de fa uns anys, s’està treballant en la “humanització” dels centres urbans, sobretot dels centres històrics. Hi ha una tendència cada cop més sostenible a treure vehicles de tota mena dels centres urbans i obrir-los als vianants o a petits enginys moguts amb motors elèctrics. I sembla –seré prudent-, que la proposta agrada. El comerç està content perquè la gent passeja, mira, entra i compra. Els restaurants i els bars obren terrasses i treballen més. La seguretat vial s’incrementa, l’entorn és més amable i hi ha una percepció més alta de calma i tranquil·litat. Es posen plantes, arbres i flors i tot esdevé més harmònic.

Però tornem a Calella. Seria possible un procés com aquest? Es poden treure vehicles del centre urbà? En quins carrers caldria actuar prioritàriament? Quan?

Sóc dels què penso que des del carrer St. Isidre i fins el carrer St. Joan, seria convenient eliminar el trànsit a vehicles de motor (excepte pels veïns que hi tinguin l’aparcament o que necessitin carregar o descarregar alguna cosa). Però aquests carrers haurien d’estar tancats al trànsit. Sí, ja sé que alguns que llegiu això ja esteu maleint el meu nom…, però és que tampoc resulta tant difícil!! Molts carrers d’aquesta zona ja són tancats al trànsit. També les places de l’Ajuntament i de l’Església. En la part més cèntrica ja no passen vehicles. El punt negre és l’aparcament del carrer Bartrina. I aquest sí que caldria eliminar-lo. Hi ha alternatives d’aparcament a la zona de l’hospital, al capdamunt del carrer del Roser o a la zona de la Riera i als aparcaments de la zona de més amunt dels hotels. Llocs per aparcar n’hi ha…, encara que s’hagi de caminar uns 10 minuts. Alguns carrers, com el St. Josep, són parcialment tancats. El St. Joan és peatonal. El carrer Bruguera genera trànsit que no va enlloc (tret de a la carretera o a la zona de l’hospital, on s’hi podria accedir per altres llocs). Altres són parcialment oberts –a la zona del Bartrina-, per poder accedir a l’aparcament i això no fa sinó complicar la situació. En els darrers anys ja s’ha avançat en l’eliminació del trànsit a la part més antiga de la ciutat. Per això no seria tant difícil acabar la feina!

Però aquesta proposta no és per a mi la ideal. El que caldria és realitzar un estudi en profunditat de la mobilitat de tota la ciutat. I en aquest estudi caldria delimitar les zones perifèriques on caldria ubicar-hi aparcaments per atendre a les persones que ens visiten, que venen a comprar o a passar uns dies. Caldria definir quins carrers haurien d’estar oberts, totalment o parcial, per atendre serveis o connectivitat interurbana (pensant en l’estació del tren o els taxistes). Un estudi amb una visió mediambiental sostenible, que pensi més en les persones que en els interessos de particulars. I també hauria de donar respostes a la mobilitat de les persones que utilitzen enginys elèctrics –patinets, bicicletes, etc-, per poder establir un equilibri entre vianants i vehicles. Tenim una ciutat molt compacte que facilita enormement la mobilitat a peu o en bicicleta o patinet ( i derivats). Hem d’anar pensant en caminar més i deixar els vehicles per a trajectes a altres pobles o per a les llargues distàncies. Per què no pensar en un servei públic de bicicletes elèctriques, per exemple? O motos elèctriques? Solucions n’hi comença ha haver-hi!!

El futur de la mobilitat de Calella passa, al meu entendre, per fer una ciutat per a les persones, no per als vehicles. Si pensem en el que pot suposar tenir una ciutat on puguem passejar, prendre un refresc, comprar, generar relacions socials o simplement gaudir de l’espai públic amb tranquil·litat i seguretat…, tindrem més oportunitats tots plegats. I sí, també caldria pensar en donar respostes a les persones amb dificultats de mobilitat i amb les persones grans, com també en buscar alguna mena de transport sostenible per poder fer trasllats d’una punta a una altra dins el nucli urbà (tipus carrilet elèctric, bus elèctric o anàlegs). No comparteixo el concepte –potser útil anys enrere- segons el qual hem de poder arribar amb el vehicle al davant d’on anem i aparcar just al davant d’on comprem. Per a mi, aquest model ja no té vigència. És obsolet.

Cada vegada més veig i imagino una Calella sense vehicles contaminants i on les persones s’hi trobin bé. Un model de ciutat amb oportunitats que potser, ara mateix, ni tan sols podem imaginar!!