• Des que es fan públiques les dades sobre agressions sexuals a Calella, cada any se n’han produït una mitjana de 5, xifra que augmenta en el cas dels abusos sexuals.

L’any 2018 es van produir 5 agressions sexuals a Calella, l’any 2019 en van ser 5 més i l’any 2020 se’n van produir 4. Tot i que les xifres no són molt altes, tot el que superi el 0 ja és massa elevat. El nombre d’abusos sexuals és similar l’any 2019 i 2020 -també se’n van denunciar 5-, però al 2018 en van ser 9. Són les xifres registrades per la Policia Local de Calella i els Mossos d’Esquadra, per tant, les que van ser denunciades. Però no tots els casos són denunciats.

Un problema igual de greu és que molts dels agressors surten impunes, ja sigui perquè la policia no els localitza o perquè la justícia no els condemna. L’any 2020 només es va detenir una persona acusada d’un abús sexual, l’any 2019 se’n va arrestar una altra per una agressió sexual i l’any 2018 se’n van detenir 3 per abusos.

La manca de detenció dels agressors dels casos més mediàtics generen frustració. La brutal violació a una nena de 16 anys a Igualada, un fet que va sacsejar Catalunya pel nivell de violència, ha generat una onada de malestar entre la ciutadania al no veure que es faci justícia i por per part de les noies a anar soles pel carrer.

Ampliant l’òptica, podem trobar dades del 2021 de l’Àrea Bàsica Policial d’Arenys de Mar, de la que forma part Calella. Durant els tres primers mesos de l’any es van denunciar 6 abusos, 4 agressions i un cas d’assetjament sexual. Molts d’ells es consideren resolts i es van detenir 3 persones.

Les agressions i els abusos sexuals, igual que qualsevol altre tipus de violència sexual o de gènere, és una xacra molt difícil de fer desaparèixer, però que cada vegada causa més indignació entre la societat.

El rebuig arriba fins al punt que molta gent demana identificar els agressors per prendre’s la justícia per la seva pròpia mà, un fet que es deu a la pèrdua de confiança en els tribunals per sentències considerades massa laxes, com en el cas de La Manada, la violació grupal a una noia durant les festes de Sant Fermí a Pamplona.

El Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les dones no hauria d’existir, igual que no es commemora aquest dia pels homes. Però les xifres demostren que és necessari, que cal alçar la veu contra la violència de gènere. Que és una xacra que es resisteix a abandonar la societat, però a la que cal combatre.

Acte institucional

Aquesta tarda s’ha celebrat a la plaça de l’Església un acte de rebuig contra la violència de gènere en el que Marc Buch s’ha estrenat com a alcalde accidental en un acte públic.

Marc Buch ha fet un parlament acompanyat de membres del govern i l’oposició

L’actriu i fundadora de la companyia teatral calellenca, Txell Botey, ha llegit un manifest que definia diferents tipus de violència, com la vicària -l’exercida sobre els fills i filles per fer mal a la mare- o la digital. També ha anomenat les 8 dones que han estat assassinades a mans d’homes durant aquest any a Catalunya, com una forma simbòlica d’evitar que caiguin en l’oblit, sense poder contenir les llàgrimes.

El grup N’Acústic ha interpretat dos temes musicals propis mentre els assistents a l’acte llençaven al cel globus liles, el color de la violència masclista.

8 tipus de violència masclista segons la llei catalana

La Llei 17/2020 aprovada pel Parlament de Catalunya recull vuit tipus de violència masclista. Els maltractaments més evidents són les agressions físiques, psicològiques o sexuals, els que més ràpidament es poden identificar.

Però també hi ha altres tipus, com la violència econòmica, que es produeix quan es priva una dona dels recursos necessaris de manera intencionada, quan no es paguen les pensions alimentàries dels fills estipulades en un divorci o quan es dificulta que la dona pugui tirar endavant, per exemple, evitant que pugui aconseguir una feina. També existeix la violència digital, que consisteix en traslladar la violència masclista al món online. La violència obstètrica, d’altra banda, es basa en cosificar la dona embarassada sense tenir en compte els seus sentiments o desitjos, per exemple, quan no es respecta com vol tenir el part.

També s’exerceix violència masclista quan es fa mal a la dona a través de terceres persones. És el cas de la violència vicària, en la qual l’home maltracta els fills per causar danys psicològics a la mare. O la violència de segon ordre, que es basa en agredir física o psicològicament les persones que donen suport a les dones víctimes d’altres tipus de violència.

En tots aquests casos cal denunciar. Es pot fer de forma presencial a qualsevol comissaria de cossos policials, per telèfon al 900 900 120 o al 016 o per correu electrònic a l’adreça 900900120@gencat.cat.