El paracaigudista, la farola i Espanya Global
Certament, a vegades hi ha guions a la vida real que semblen escrits pel mateix enemic. No puc entendre-ho de cap altra manera, sobretot veient les imatges del final de la desfilada del dia –per als espanyols-, de la “hispanitat”, on la monarquia i el govern de l’estat pretenen mostrar al món que són una potència moderna i que ells sí que saben estimar el país com ningú…, no com aquests rebels i colpistes catalans. Però vet aquí, que el “karma” com es diu popularment, apareix quan menys se l’espera. Segurament, hi ha diversos adjectius per definir el què va passar al final de la desfilada del dissabte, quan un paracaigudista, amb una gran bandera espanyola (no podia ser d’una altra manera per l’ego espanyolista) baixava tant feliç per entregar-la al rei…, però una farola va decidir interposar-se en el seu descens i deixar-lo enganxat, ben enganxat. Mala sort, punt de vista desafinat, coses que passen…, però sobretot, quin ridícul!!!
Estic segur que la inefable Irene Lozano, cap de propaganda franquista d’ “España Global” s’haurà passat tot el cap de setmana pensant com contrarestar aquesta imatge…, però molt em temo que per més imaginació que hi posi, la meitat del món ja s’haura fet un fart de riure. Sí, sí…, un fart de riure. Perquè no n’hi ha per menys. Veure com el gloriós exercit espanyol, tant orgullós de les seves gestes, sobretot contra els catalans, acaba ridiculitzat per una simple farola…, és que ni el millor guionista de les pel·lícules de Mr. Bean, ho podien haver escrit.
Una farola…, com a sinònim del què és Espanya. Un simple objecte que forma part del mobiliari urbà madrileny, ha acabat amb la imatge de serietat de l’estat. Pensem com ho pensem, no té cap mena de gràcia per els militars. Ho torno a repetir: UNA FAROLA!!!
Bé, només em sap greu per al paracaigudista. Segurament li caurà alguna sanció o el destinaran a vigilar l’illa del Perejil durant els mesos d’hivern, com a càstig per no haver sabut calcular bé la distància entre ell i…, la farola!!! Pobre xicot, el seu honor qüestionat per una farola!! Deshonor per a ell i la família. Al Japó igual es faria l’harakiri. Es clar que, coneixent com funciona l’exercit espanyol, igual li donen una medalla per posar en valor la fortalesa de les faroles espanyoles (suposant que siguin fetes per una empresa espanyola, es clar).
El que és cert, però, és que l’estat espanyol, per més que ho intenta, no troba el desllorigador al fet de fer el ridícul cada dos per tres. Una fita prou significativa va consistir en no poder trobar ni una sola urna del referèndum del dia 1 d’octubre de 2017. Allò va ser de traca i mocador. I quan semblava que, ara sí, amb la sentència als presos polítics (jo sí que ho puc dir perquè la Junta Electoral no m’ho ha prohibit) recuperaven la serietat (qüestionable amb la vergonya del judici manipulat i amb mentides de l’alçada d’un campanar), ara se’ls travessa una farola i els torna a la casella d’inici: la casella del ridícul. No hi ha més. Espanya té aquest component de “pandereta” que no se’l pot treure de sobre. Ho intenten, segur, però no hi ha manera.
Igual farien bé de deixar els catalans en pau i que marxin, per poder recuperar una mica de tranquil·litat, perquè, a sobre, no hi faltarà qui dirà que la culpa, realment, no la tenia la farola, sinó en Puigdemont o en Torra, que la nit abans van enviar un comando filoterrorista dels CDR per moure la farola i posar-la just en el lloc on podia ocasionar l’incident que ens ocupa. Al temps!
En qualsevol cas, hem pogut assistir a un nou episodi de l’Espanya imperial, on no es posa mai el sol…, tret d’una farola, humil i senzilla, que ha fet més per la imatge d’Espanya al món que tots els ministres Borrell que mai puguin existir.
Ah, i felicitats a les Pilars…, que a elles sí que les podem felicitar amb tot el nostre afecte.
