La cosa va de civisme…, o no?

Si m’atreveixo a tocar aquest tema és perquè, malgrat els segurs esforços que les administracions fan al llarg de l’any i malgrat que les escoles ho treballen…, el problema persisteix. Em refereixo a les actituds d’alguns ciutadans, de l’edat que sigui, que els porten a mostrar conductes i actituds que no ajuden a les bones relacions entre les persones en l’espai públic. Miraré de concretar. Ho faré en un àmbit: les bicicletes.

Bicicletes que van en contra direcció o que circulen per la vorera o per espais per on està prohibit circular-hi. Dia sí i dia també, observo alguna d’aquestes maneres de circular, quan no són totes elles al llarg del dia. No puc acabar d’entendre en què pensen o de quina manera poden “veure” als vianants aquests conductors de bicicletes: circular pel carrer Església ple de gent caminant, o circulant per damunt de la vorera (i baixar just quan sembla que s’emportarà pel davant a la pobre víctima) o circular pel mig de taules i cadires d’una terrassa…, són actituds que demostren que, almenys, el respecte vers l’altra cal posar-lo en dubte. O això, o que aquestes persones tenen un ego desmesurat. També podria ser. A banda, es clar, de les que circulen en contra direcció pels carrers de Calella (com en la majoria de les poblacions i ciutats de tot arreu). Una bicicleta és un vehicle. Un vehicle!! I, per tant, haurien d’observar les normes de circulació, entre d’altres, no anar en contra direcció. Crec que molts hi estareu d’acord amb el perill que suposa aquesta manera de circular: molts conductors quan arriben a una cantonada, miren si ve algun vehicle per la direcció que suposa han de venir i…, et surt una bicicleta en contra direcció! No hi ha més accidents perquè la providència no ho vol. Segur. En aquestes situacions, a més a més, pobre del conductor que recrimini alguna cosa al “biciclista”!! li caurà una bronca o haurà de sentir improperis irreproduïbles en aquesta pàgina. Proposo que la Policia es prengui seriosament actuar en aquests casos. Per la seguretat de tots (conductors, vianants i ciclistes).

I com deia al principi, tot plegat és una qüestió de civisme. I per civisme s’entén aquell comportament que tota persona, vagi a peu o en algun vehicle –del tipus que sigui–, ha de mostrar en la via o espai públic. Hi ha normes de circulació, hi ha normes de respecte, hi ha convencions socials, hi ha costums que ens ajuden a conviure en els espais públics. Tant difícil resulta respectar o seguir aquestes normes? Jo crec que no. Tot plegat és una qüestió de civisme. I aquest comença a casa. Els pares han d’educar els fills/es en el compliment de les normes acceptades socialment en els entorns públics. Primer ensenyar, després posar en pràctica. El problema que observo, en no poques ocasions, és que els mateixos pares són els primers en no fer cas d’aquestes normes. I així els fills tenen el mirall per fer allò que no s’hauria de fer.

Per altra banda, com alguns comentaris que he escoltat, l’escola no ho ha de fer tot. Ni pot fer-ho, ni ho ha de fer. A més a més, de què serveix que a l’escola es treballin aspectes d’actitud cívica, si després a casa no ho veuen reflectit en els pares? La influència de la família és molt superior a la de l’escola. I sé de què parlo, en tant que professor amb més de 34 anys en el camp de la docència i la formació.

Acabo. I ho faig amb un avís. Si un dia, per desgràcia, anant en cotxe tinc un accident amb algú que condueix un vehicle no respectant les normes de circulació, prometo no enfadar-me, però sí fer una denuncia que la recordarà per molt temps. I qui avisa, no és traïdor!!

I he parlat de bicicletes, però el tema és extensible a qualsevol vehicle de transport unipersonal, sigui amb motorització o sense (patinets, patins, skates, etc.).