El Roser: ens fa nosa o és una oportunitat?
#lectoropinaCalellaCOM: Joan Rebagliato
El passat porta ben malament el temps present. La memòria ens arriba (plena de forats i inconsistències) fins als avis, i les restes tangibles se’ns engrunen entre les mans o les trinxem nosaltres mateixos directament.
A Calella, a la muntanya del Roser, en l’esplanada de davant de l’hospital, les excavacions han fet sortir a la llum una vil·la romana del segle I molt més gran del que es pensava i en molt millor estat. Era un centre productor de vi i d’àmfores que exportava a tot el Mediterrani. La vil·la comprenia les vinyes, la fàbrica d’àmfores, l’embarcador a peu de la muntanya del Roser (llavors el mar arribava fins aquí) i la residència dels propietaris.
Ja se sabia que hi era i per això s’han fet les excavacions: per documentar-ho bé abans de colgar-ho tot sota un supermercat amb dues plantes de pàrquing i un bloc de pisos socials.
I serà així per més que els calellencs es queixin. Els plànols ja estan fets, diuen. I la programació de les obres. Hi ha una venda legal, uns compromisos adquirits, probablement uns impostos futurs suculents.
Tant se val que no ens faci cap falta una altra planta enorme de supermercat. Si alguna cosa hi ha a Calella són supermercats (a més de dentistes, perruqueries i forns). Amb el problema afegit que un gran supermercat situat a fora del centre generarà tot un trànsit motoritzat amunt i avall que lliga poc amb la política de carrers de vianants que s’està implantant. Oi?
Tant se val que hi hagi tants edificis buits d’antics hotels, per exemple, a Calella. O pisos deshabitats. Es veu que és allà que cal fer de sobte pisos socials.
«No patiu», asseveren els polítics, «que es podrà compaginar tot: la visita de les restes, el pàrquing subterrani de dues plantes, el supermercat i els pisos socials.» «Mireu el Born», diuen. «La plaça del Rei, Badalona, París: restes visitables sota estructures modernes.»
Només que el pes del Born i de les places és infinitament inferior al pes d’un edifici de supermercat amb dues plantes i pisos socials, de manera que aquí els pilars hauran de ser molt més grans i tindran molts més números per trossejar les restes i impedir la continuació de les excavacions. I no fa una mica de tristesa comparar l’estètica d’una gran superfície comercial amb l’elegància continguda del Born i la plaça del Rei?
El passat porta molt malament el present. Ens fa nosa quan surt a la llum. Els polítics són incapaços de repensar. No saben veure oportunitats en el que no s’esperaven, no escolten la gent.
I és una llàstima. Les vides remotes d’altres humans sobre la nostra mateixa terra, a cavall de les mateixes muntanyes i davant del mateix mar, són una finestra oberta als que ens han precedit i a maneres ben diferents de viure. Ens parlen d’una continuïtat en el paisatge i en la vida, a través dels segles, els canvis tecnològics i la successió de llengües i cultures. Ens fan sentir part d’una mateixa història.
Cultura, democràcia, creativitat. A on?
