El dia que les tropes franquistes van entrar a Calella

• Abans de l'ocupació franquista de 1939, Calella va ser bombardejada en dues ocasions: l’any 1937 sobre la Fàbrica Llobet i l’any 1938 sobre el Barri de Pequín, matant tres persones i ferint-ne d’altres.

Avui es compleixen 83 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Calella. Va ser el 31 de gener de 1939, després d’arribar a Barcelona el dia 26 de gener i a Mataró el 29. En aquell moment, l’alcalde era Joan Morales i Gastón, d’Esquerra Republicana, qui va deixar escrit: “En comptes d’abandonar el càrrec i amb ell a tots els veïns de Calella, vaig preferir aguantar el perill quedant-me enfront de l’alcaldia sol amb tres companys, esperant la venjança rancuniosa dels que confonen la justícia…” Després de l’ocupació franquista, Morales va ser condemnat i va ingressar a la presó Model de Barcelona.

L’historiador Jordi Amat i Teixidó va escriure que l’entrada de les tropes franquistes al Maresme va ser un “semipasseig militar”, ja que la comarca era un espai obert, sense grans punts de defensa. Hi va haver petites defenses al far de Calella i a la batalla de Montalt, entre Caldes d’Estrac i Sant Vicenç, on van morir un centenar de soldats italians.

Així ho comunicava el “Parte de guerra” del dia 31 de gener del 1939: “A Catalunya ha continuat avui el victoriós avanç de les nostres tropes, que han aconseguit en alguns sectors la profunditat de deu quilòmetres, havent-se ocupat els pobles de Santa Maria de Cornet, Gaya, Sant Feliu de Terrasola, Collsuspina i Sant Celoni, i a la costa Calella, Pineda i Malgrat. En aquest últim s’han agafat 1.500 presoners i a totes les estacions d’aquesta part de la costa s’ha trobat gran quantitat de vagons carregats de material”.

Un calellenc va escriure un dels pocs testimonis sobre els camps de concentració franquistes. L’autor és Francesc Grau i Viader, professor, escriptor i periodista. Nascut el 1920, va pertànyer a la “lleva del biberó”, va combatre al Segre i a l’Ebre. Va passar pels camps de concentració de Logronyo i Miranda de Ebro i de la seva experiència va redactar “Rua de captius”.

Un altre calellenc, Jordi Amat i Teixidó, va escriure “República i Guerra Civil a Calella (1931-1939), la història dels fets polítics i socials que van ocórrer a Calella durant la segona República, les crisis municipals, la vida política i social, la Guerra Civil i les seves repercussions en l’àmbit local. Aquest llibre va guanyar el Premi Iluro l’any 1993.

Poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a Calella, el 24 de novembre del 1938, la nostra ciutat va ser atacada des de l’aire per part de l’aviació italiana. A causa de les bombes que van llençar sobre el carrer Riera, Colom i Sant Isidre van morir tres persones i tantes altres van resultar ferides. Per recordar-les, es va instal·lar un monòlit al carrer Riera, 80 anys després dels fets.

Monòlit en record a les víctimes de la Guerra Civil de Calella

L’Ajuntament va col·locar dues plaques de l’artista local Jaume Font per recordar els fets: una al Barri de Pequín i una altra a la Fàbrica Llobet, que va ser atacada el 4 d’abril de 1937.

L’any 1937 es va posar en funcionament el refugi antiaeri del Parc Dalmau. Es van construir tres refugis: un a la muntanya del Roser, el del Parc Dalmau (o dels Pins) i un altre anomenat la Granja. Tots tres tenien una cabuda total per 3.600 persones, la meitat de la població de Calella en aquell moment.

Obres del refugi antiaeri del Parc Dalmau