L’antiga biblioteca popular Costa i Fornaguera, les Torretes o el refugi antiaeri del Parc Dalmau són elements del patrimoni de Calella força anomenats i que la majoria de calellencs i calellenques coneixem. Però les cases més singulars, les mines d’aigua i, fins i tot, alguna antiga tradició, com la de la Mare de Déu dels Ous, són molt més desconegudes.

Ara es poden consultar tots els elements més destacats del passat i el present de la ciutat a través del mapa de patrimoni cultural elaborat per la Diputació de Barcelona. Una eina digital i oberta perquè tothom pugui descobrir en detall tots els ítems. Reuneix 319 elements patrimonials classificats en categories, com jaciments arqueològics -si, n’hi ha més d’un-, festes i elements urbans i també els fons documental dels museus, entre d’altres.

El mapa mostra la localització exacta d’aquests elements, alguns ja prou coneguts per la ciutadania, com les escultures del Patí de l’Ós o els diferents monuments. També s’ofereix una descripció i informació històrica de cadascun d’ells pels més curiosos.

Danses i tradicions

L’accés a aquestes dades permet a la vegada conèixer patrimoni més desconegut, com per exemple la partitura del Ball d’en Mastegamosques, el ballet dels Gegants o de la lletra dels Goigs a Sant Quirze i Santa Julita, els patrons de la ciutat.

També s’hi expliquen antigues tradicions: a veïnat de Capaspre hi havia antigament la capella de Sant Quirze, on es venerava una Mare de Déu molt antiga. Hi havia la figura de la llevadora dels ous, dues o tres persones que s’encarregaven de passar per les cases a recollir els ous de les gallines, ja que consideraven que pertanyien a la Mare de Déu, i un cop els aglutinaven tots, els venien i pagaven un ciri per posar a la capella, que s’encenia el dia de la candelera i de la Mare de Déu d’Agost. Una tradició que ha desaparegut però que forma part de la història calellenca.

D’altra banda, el mapa cultural informa sobre edificis que poden passar desapercebuts per la majoria de calellencs i que van pertànyer a figures destacades de la ciutat, com Can Rosendo Llobet – de la família de Josep Llobet i Gurí-; o construccions allunyades de les zones urbanes que igual pertanyen a la ciutat, com la font de la Guineu a la carretera d’Hortsavinyà.

Els aficionats a la botànica poden consultar espècimens característics, com l’alzina de Can Sans o l’àlber de Conrad Prat.