D’aquesta aigua en beuré
Fins avui, a mi m’agraden els homes; les dones encara no. Hauria pagat per ser bisexual, però de moment no ho soc. L’oferta se m’hauria multiplicat per dos.
La meva cap sempre em fa broma i diu que, per rematar, m’agraden els homes coberts de pols o pintura, guix o fang. I és cert. No m’agraden els que van nets, polits i ben pentinats. Aquells que es miren al mirall, utilitzen assecador, crema hidratant i fan olor de colònia (tot i que sempre hi ha l’excepció).
Jo no em giro quan passa un BMW o un Mercedes, però més d’una vegada he ensopegat en passar una furgoneta o un camió. Quin disgust vaig tenir quan va arribar la crisi del 2008 se’n va anar en orris la construcció.
El que no sé és el que m’agradarà demà. No m’atreviria mai a dir “jo d’aquesta aigua no en beuré”.
Tant de bo tingui l’oportunitat i la capacitat de provar-ne moltes. Estic totalment convençuda que la vida dona per moltes coses que jo em perdré, però prometo intentar endur-me al sot quantes més vivències possibles pugui arribar a tenir.
La primera, i crec que l’única vegada, que em vaig enamorar, va ser d’una persona que tenia uns valors que vaig admirar. No posava etiquetes a ningú, no tenia por de res ni s’arrelava enlloc. Vivia la vida d’una manera molt tranquil·la, amb la justa preocupació que cal. Un dia em va explicar una història que sovint recordo.
Va marxar d’Anglaterra amb divuit anys, vivia en un poble miner sense futur ni cap atracció. Va anar a París I es va posar a treballar en un McDonalds guanyant el just per viure. No donava la cosa per anar de bars o festetes. Però un bon dia van muntar un circ a prop d’on vivia. Una entrada mensual barateta i tenia distracció assegurada per una temporada.
Va anar-hi cada dia. La mateixa funció des de la presentació, seguida del lleó i fins a abaixar el teló.
El que més li va agradar va ser el director de l’espectacle. Un senyor baixet, grasset i amb una personalitat aclaparadora. Em va explicar com, a poc a poc, va anar admirant a aquell personatge fins a arribar a enamorar-se’n, malgrat que no li agradaven els homes. Malauradament, mai va poder creuar-hi ni una paraula. I passats trenta dies, el circ va marxar.
D’ell vaig aprendre moltes coses, però una de les més importants va ser a no diferenciar entre homes i dones. Tots som persones abans que res. Em va ensenyar que enamorar-se és admiració, tant és per qui o per quin motiu.
Les meves relacions sempre les he considerades intercanvis culturals malgrat que tinc la mala sort que no em duren més de tres anys. Qualsevol electrodomèstic, per dolent que sigui, em supera de llarg i no tinc garantia on reclamar.
Continuaré defensant que l’ésser humà no és monògam, ni està creat per passar tota la vida amb la mateixa persona. Cadascú evoluciona de diferent manera.
I sobretot continuaré buscant algú que em sorprengui, m’ensenyi mil coses i l’admiri molt. Capaç de fer-me beure d’aquella aigua que molta gent assegura que mai no beurà.
Que em faci una bona oferta i em deixi triar. Jo li compraré totes les garrafes envasades en plàstic, vidre o cartró.
I també creuaré els dits, a veure si amb una mica de sort me les porta en un camió.
